Hola a totes i tots.Ais, que deia que seria l'última entrada per un temps i guaita tu, aqui tornem a estar... per a anunciar l'aturada temporal del blog de HEMISFERIO XX
Comorl? Que encara no l'has visitat? No esperis ni un segon!
Aqui, i aqui, i aqui també i aqui
Què significa això? Doncs que ens podreu tornar a veure amb persona i que cerco feina.Aleix- Anna, que ens hem deixat la clau del gas oberta al pis del Prat!
Anna- Però que dius?
Aleix- Dona, Rigodón es va deixar el gas obert a casa de Willy Fog durant 80 dies… no voldràs que a nosaltres ens passi el mateix, amb lo car que va el gas!
Anna- Però si nosaltres no tenim gas a casa, que tot és elèctric!
Aleix- Llavors, perquè tornem a El Prat si encara no hem acabat la volta al món?
Anna- Tornem perquè m’he trencat el lligament creuat anterior i el menisc de la cama esquerra.
Aleix- Que dius? I et trobes be?
Anna- Si, molt bé, el que passa es que m’hauré d’operar.
Aleix- Quina mala pata, i que fem, ho deixem correr?
Anna- Ni bojos, hi tornarem quan m’hagi recuperat. Aixó no s’acaba aquí.
Pozí, nois, si, amb un mal gest l’Anna s’ha trencat el lligament creuat anterior i el menisc de la cama dreta.
Estavem passant uns dies amb una familia d’una població de l’interior de Argentina, El Colorado, una regió que te problemes de “megaterratenientes que paguen a paramilitars, compren a jutges i policies, i fan servir la força i la violéncia, per a forçar als camperols a vendrel’s la terra per a plantar soja”.
Nosaltres estavem a casa d’una familia que les està passant putes amb la poli, els “matones” i la corrupció del pais, i jugant amb els nens… paf! genoll esquerra enlaire. I troba un metge com Déu mana en aquest racó de món. El de la població… crec que estava fent la migdiada quan el vam cridar i va passar de nosaltres:
Si, soc jo amb bigoti! Es un homentge als amics "morazaneros"
PseudoDoc - Lo que tiene que hacer es tomarse un antiinflamatoria y en 3 dias ya está curado (aixó ho deixa sense ni aixecar el camal del pantaló per a examinar-li la cama)
Nosaltres - Si, ya, ok, hasta luego.
L’altre doctor, el del poble mes gran de la “comarca”, pensem que estava mig borratxo o que esnifava algun tipus de medicament.
2on PseudoDoc- Entoces que, ¿te has roto la pierna? ¿Tienes un esquince? ¿O te has roto el menisco?
Nosaltres - Si mira, he utilitzado mi visión de rayos x que me implantaron el Kripton y efectivamente, tengo todo es y mas.
No hauría de ser ell qui ens ho digués?
Finalment, i gràcies a la gent del MOCASE VC, una organització que lluita per a que els camperols no siguin extorsionats o assassinats per els terratinents, vam anar a la capital de la provincia, Santiago del Estero, on l’Anna es va poder fer una ressonància magnética i on el Dr. Yedlin (un encant de persona) ens va donar la mala notícia.
- Esto se tiene que solucionar por cirugía.
Por cirugía? Pos cap a Barcelona s’ha dit.
I aquí estem, en un hotel de Santiago del Estero esperant a que passin les hores per agafar el vol cap a Buenos Aires, d’allí a Frankfurt i despres cap a Barcelona.
La fi del viatge? Ni patrás. Només una petita parada que ens permetrà deixar molts “per si de cas” de la motxilla que ocupen molt d’espai. I que farà que haguem de fer una altra festa de comiat, i que ens hagueu de fer mes regals, i haurem de tornar a plorar per els comiats, i tornar a dir alló de “ens escribim”, “ja ens llegirem per e-mail”, “et trobaré a faltar”, “cuida’t”, “vigileu on us fiqueu”, “compte amb la grip porcina”, “a mi me daban 2”, “del caserio me fio” i tots aquells topicazos de quan algú marxa per un temps.
Després de 3 setmanes i mitja a Buenos Aires, per fi alcem el vol cap al nord d’Argentina, a la recerca de natura, aire pur i més tranquil·litat. Per fi deixarem de tenir la sensació, cada matí quan sortim al carrer, de posar el nas directament a un tub d’escapament!! És horrible la contaminació que hi ha!
Marxem contents però també amb certa recança de deixar enrere la nostra amfitriona, la Reina. Ella cada dia ens saludava amb un ampli somriure, -“Holaaaa! Buenos días! Cómo están? Coooómo la pasaron anoooche?”- Aquesta dona de 70 anys ens donava consells d’on anar i com arribar-hi, ens deixava deliciosos menjars preparats (un xurrasco que t’hi cagues, sopa calentona i bona, pollastre al forn meravellós, sobre tot quan arribes a casa a les 5 de la tarda amb la panxa buida, nyoquis, uhm…quina gana que em ve!)
La Reina també ens va revelar el secret per a fer uns deliciosos “zapallitos” farcits, ja en coneixereu la recepta de la mà de l'Aleix! I va compartir amb nosaltres moltes de les seves anècdotes, experiències vitals, i reflexions, unes converses íntimes que ens acompanyaran molt més temps del que hem passat aquí. Deixem enrere una dona amb caràcter i coratge, forta i pacient, generosa i bona, una dona amb principis i oberta, una dona treballadora i que sap gaudir de la vida, una dona madura i una bona mare.
amb la Reina anant a veure Les Luthiers
Però no us penséssiu pas que tot són sospirs i llàgrimes. Del que sí que estem contents és d’acomiadar-nos és de la dutxa de la nostra habitació. I no és que ens haguem fet amics de la mugre, el greix i els tarzanitos, sinó que per a nosaltres és una alliberació separar-nos d’una dutxa capriciosa que el dia que no volia treballar deixava sortir per l’aixeta només un filet d’aigua, i que sovint ens obligava a dutxar-nos a la gatzoneta, o sigui “de cuclilles”, per aconseguir netejar tots els raconets del nostre cos! M’agradarà veure com seran es properes! Potser a aquesta li acabarem fent un homentatge!
un vagó metro "a la antiga"
La nostra estada a Buenos Aires també ha portat aventures i aprenentatge. Per exemple, aquí és indispensable dominar el càlcul mental matemàtic per poder pagar quansevol cosa amb el bitllet adient per tal d’aconseguir canvi en monedes! Exemple pràctic: – Cuánto vale la verdura? – 5 pesos. Solució al problema: Dóna-li 3 bitllets de dos pesos per aconseguir que et torni una moneda d’un peso de canvi! Exemple número 2: - Cuánto vale el periódico? - 4 pesos. Ara sigues àgil, i dóna-li un bitllet de 5 per tornar aconseguir una altra moneda! És taann bèstia el tema, que fins i tot ens han dit que hi ha un mercat negre de compra i venda de monedes. I és que a Buenos Aires aquest un problemón. Un exemple de l’abast del problema és que si no tens monedes no pots viatjar amb autobús perquè el passatge només es pot pagar amb calderilla. El tràmit el fas amb una màquina expenedora, o sigui que per molt que li supliquis al conductor, no aconseguiràs comprar el viatge amb bitllets. Si no en tens, te jodes i et busques la vida! Per això, o bé fas mans i mànigues de càlcul matemàtic, o bé et dediques a comprar xuxes i xorradetes vàries per 4 duros per aconseguir canvi, o bé inverteixes cada setmana una o dues hores fent cua al banc per aconseguir monedes!! Nosaltres hem passat per totes aquestes fases!! Que bèstia!
tot això hem de comprar per aconseguir monedes
Una altra lliçó de la ciutat ens l’emportem del portenyos, que són extremadament amables. Aquí, tan se val a qui li preguntis una adreça o una combinació de tranport o el que sigui, tothom t’intentarà ajudarà, i si no pot, tan se val, la solució te la donarà la persona del costat, que escoltava la teva pregunta dissimuladament encuriosit pel teu accent de Barcelona que tanta gràcia li fa! – “Son de Barcelona? Ah, sho tengo un primo que vive ashá! Qué linda es Barcelona! Vienen de paseo? Ah, qué lindo!” - El seu grau d’amabilitat és tan agut, que fins i tot per a nosaltres arriba a ser incomprensible. A tall d’anècdota, un cop hi va haver un noi que viatjava amb nosaltres en autobús i ens va aconsellar baixar a una parada determinada, i quan ja estàvem a peu de carrer, va aparèixer corrent i amb cara d’amoïnat. Havia baixat de l’autobús abans d’hora! – “Disculpens, me equivoqué, no tiene que girar a la derecha, es por la otra cashe! Disculpen eh, disculpen!” –Disculpa tu, que arribaràs tard alla on vagis! Increïble!
en aquesta milonga ens van ensenyar els primers passos de tango... amb llum
Amb Buenos Aires deixem enrere totes aquestes i d’altres aventures: classes de feldenkrais, tango, teatre, sopars, dinars, passejos, turisme, i molta gent que ens han fet vibrar d’emoció. Sorpresa, incomprensió, inquietud, diversió, i admiració. Han passat ja 3 setmanes i mitja, però l’aventura tan sols acaba de començar! Propera parada, Quimilí, a Santiago del Estero.
Es difícil la comunicació amb els teus companys de taula. Quina cara estaran fent mentre els explico que fem a Buenos Aires? Son un noi i una noia. I de tant en tant sento petons.Des d'aquí el nostre petit homenatge, el seu poema, Dale vida a tus sueños, ens va agradar molt i ens acompanyarà durant el nostre somni de donar la volta al món.
Dale vida a tus sueños
Dale vida a los sueños que alimentan el alma,
no los confundas nunca con realidades vanas.
Y aunque tu mente sienta necesidad, humana,
de conseguir las metas y de escalar montañas,
nunca rompas tus sueños, porque matas el alma.
Dale vida a tus sueños aunque te llamen loco,
no los dejes que mueran de hatío, poco a poco,
no les rompas las alas, que son de fantasía,
y déjalos que vuelen contigo en compañía.
Dale vida a tus sueños y, con ellos volando,
tocarás las estrellas y el viento, susurrando,
te contará secretos que para tí ha guardado
y sentirás el cuerpo con caricias, bañado,
del alma que despierta para estar a tu lado.
Dale vida a los sueños que tienes escondidos,
descubrirás que puedes vivir estos momentos con
los ojos abiertos y los miedos dormidos.
con los ojos cerrados y los sueños despierto.
Mario Benedetti
Xerrant amb Cristina, una dona de caracter i lluitadora
També vam estar parlant amb una dona que va sobreviure a l’Holocaust Nazi gràcies a les peripècies del seu pare per a salvar-la. Entre d’altres coses va treure-la del Ghetto de Varsòvia dins un sac de patates per a entregarla a una família polonesa.
Irene Dab ens mostra la famlia polonesa que la va acollir
També vam estar coneixent el món judicial argentí parlant amb una jutgesa que ens explicà la situació de les dones jutgesses en aquest racó del món.
Susana a la seu de la Asociación de Mujeres Jueces Argentinas
Pròximament ja llegireu i veure els reportatges sobre aquests temes que ha preparat l’Anna per a un blog de El Mundo digital.
I finalment, el diumenge, vam gaudir d’un típic Asado Argentino a la casa on estem vivint, conjuntament amb la Reina (la dona que ens acull, un altre dia parlarem d'aquesta encantadora anfitriona) i dos amics seus, Eugi y Rodri. Un encant de persones que ens van fer venir ganes de passar-nos mitja vida recorrent l’Argentina.
De sobretaula amb la Reina, la Eugi i el Rodri.
I a mes a mes… vivint, gaudint, dormint i fent caquin i pipin ;p
siauuuuu
Buenos Aires 18.05.09
Bé, si que es diferent. La carn dels entrepans de les parades (que mes que parades son les mateixes cases amb una finestra oberta des d'on la gent et ven els "loqueseapan") es molt bona (Emili, gràcies per la recomanació del "vaciopan", molt bo... tot i que m'ha agradat més el "choripan) i enlloc de trobar en una mateixa tenda una bandera d'espanya amb el toro d'Osborne, al costat d'una estel·lada, flanquejades per un taulell de pins on pots trobar des de esvàstiques fins a la cara del Che, aquí et trobes mil i una paradetes de "coses que no se com es diuen" per a prendre mate. 
Encara avui tenen malsons
- El 30 de Mayo mi vida cambió. Nos dijeron que nos embarcarían hacia las Islas para mantener combates cuerpo a cuerpo y que debería matar a gente con la bayoneta. Nunca sucedió pero aún tengo pesadillas imaginándolo. Creo que no sería capaz.
A les Malvinas van morir més de 600 soldats argentins… un cop acabada, la llista de suicidis puja a mes de 400.Eren joves d’entre 18 i 20 anys, que estaven fent el servei militar obligatori. I que 27 anys després continuen patint aquells 73 dies que els van marcar.
- No és normal que a los 18 años pienses en la muerte. A los 18 años pensás en comerte el mundo. Nos hicimos viejos de golpe.
Porten 14 mesos a la Plaza de Mayo perquè...
- Pedimos memoria y justicia.
Per la nit són una bona colla els que es troben al campamento de la Plaza de Mayo i xerren entre ells per a “soportar mejor las penas”.
El seu web: http://sites.google.com/site/campamentotoasplazademayo
