Adéu Buenos Aires!

Després de 3 setmanes i mitja a Buenos Aires, per fi alcem el vol cap al nord d’Argentina, a la recerca de natura, aire pur i més tranquil·litat. Per fi deixarem de tenir la sensació, cada matí quan sortim al carrer, de posar el nas directament a un tub d’escapament!! És horrible la contaminació que hi ha!

Marxem contents però també amb certa recança de deixar enrere la nostra amfitriona, la Reina. Ella cada dia ens saludava amb un ampli somriure, -“Holaaaa! Buenos días! Cómo están? Coooómo la pasaron anoooche?”- Aquesta dona de 70 anys ens donava consells d’on anar i com arribar-hi, ens deixava deliciosos menjars preparats (un xurrasco que t’hi cagues, sopa calentona i bona, pollastre al forn meravellós, sobre tot quan arribes a casa a les 5 de la tarda amb la panxa buida, nyoquis, uhm…quina gana que em ve!)

La Reina també ens va revelar el secret per a fer uns deliciosos “zapallitos” farcits, ja en coneixereu la recepta de la mà de l'Aleix! I va compartir amb nosaltres moltes de les seves anècdotes, experiències vitals, i reflexions, unes converses íntimes que ens acompanyaran molt més temps del que hem passat aquí. Deixem enrere una dona amb caràcter i coratge, forta i pacient, generosa i bona, una dona amb principis i oberta, una dona treballadora i que sap gaudir de la vida, una dona madura i una bona mare.

amb la Reina anant a veure Les Luthiers

Però no us penséssiu pas que tot són sospirs i llàgrimes. Del que sí que estem contents és d’acomiadar-nos és de la dutxa de la nostra habitació. I no és que ens haguem fet amics de la mugre, el greix i els tarzanitos, sinó que per a nosaltres és una alliberació separar-nos d’una dutxa capriciosa que el dia que no volia treballar deixava sortir per l’aixeta només un filet d’aigua, i que sovint ens obligava a dutxar-nos a la gatzoneta, o sigui “de cuclilles”, per aconseguir netejar tots els raconets del nostre cos! M’agradarà veure com seran es properes! Potser a aquesta li acabarem fent un homentatge!

un vagó metro "a la antiga"

La nostra estada a Buenos Aires també ha portat aventures i aprenentatge. Per exemple, aquí és indispensable dominar el càlcul mental matemàtic per poder pagar quansevol cosa amb el bitllet adient per tal d’aconseguir canvi en monedes! Exemple pràctic: – Cuánto vale la verdura? – 5 pesos. Solució al problema: Dóna-li 3 bitllets de dos pesos per aconseguir que et torni una moneda d’un peso de canvi! Exemple número 2: - Cuánto vale el periódico? - 4 pesos. Ara sigues àgil, i dóna-li un bitllet de 5 per tornar aconseguir una altra moneda! És taann bèstia el tema, que fins i tot ens han dit que hi ha un mercat negre de compra i venda de monedes. I és que a Buenos Aires aquest un problemón. Un exemple de l’abast del problema és que si no tens monedes no pots viatjar amb autobús perquè el passatge només es pot pagar amb calderilla. El tràmit el fas amb una màquina expenedora, o sigui que per molt que li supliquis al conductor, no aconseguiràs comprar el viatge amb bitllets. Si no en tens, te jodes i et busques la vida! Per això, o bé fas mans i mànigues de càlcul matemàtic, o bé et dediques a comprar xuxes i xorradetes vàries per 4 duros per aconseguir canvi, o bé inverteixes cada setmana una o dues hores fent cua al banc per aconseguir monedes!! Nosaltres hem passat per totes aquestes fases!! Que bèstia!

tot això hem de comprar per aconseguir monedes

Una altra lliçó de la ciutat ens l’emportem del portenyos, que són extremadament amables. Aquí, tan se val a qui li preguntis una adreça o una combinació de tranport o el que sigui, tothom t’intentarà ajudarà, i si no pot, tan se val, la solució te la donarà la persona del costat, que escoltava la teva pregunta dissimuladament encuriosit pel teu accent de Barcelona que tanta gràcia li fa! – “Son de Barcelona? Ah, sho tengo un primo que vive ashá! Qué linda es Barcelona! Vienen de paseo? Ah, qué lindo!” - El seu grau d’amabilitat és tan agut, que fins i tot per a nosaltres arriba a ser incomprensible. A tall d’anècdota, un cop hi va haver un noi que viatjava amb nosaltres en autobús i ens va aconsellar baixar a una parada determinada, i quan ja estàvem a peu de carrer, va aparèixer corrent i amb cara d’amoïnat. Havia baixat de l’autobús abans d’hora! – “Disculpens, me equivoqué, no tiene que girar a la derecha, es por la otra cashe! Disculpen eh, disculpen!” –Disculpa tu, que arribaràs tard alla on vagis! Increïble!

en aquesta milonga ens van ensenyar els primers passos de tango... amb llum

Amb Buenos Aires deixem enrere totes aquestes i d’altres aventures: classes de feldenkrais, tango, teatre, sopars, dinars, passejos, turisme, i molta gent que ens han fet vibrar d’emoció. Sorpresa, incomprensió, inquietud, diversió, i admiració. Han passat ja 3 setmanes i mitja, però l’aventura tan sols acaba de començar! Propera parada, Quimilí, a Santiago del Estero.