"La policía siempre está con los de más arriba"

Una nova entrada de Hemisferio XX. L'entrevista la vam realitzar mentre estavem a Mendoza.

Vivía tranquila en su rancho de Jocolí, en la árida provincia argentina de Mendoza. Había crecido en esas tierras hace más de 40 años, con sus padres y sus 6 hermanos. Al casarse, se marchó de allí por un tiempo, pero cuando sus padres envejecieron, regresó para tomarles el relevo en el arduo trabajo de campo. Toda una vida tranquila, cuidando cabras, cerdos y gallinas, no la iba a perturbar cualquiera, o eso creía ella. Sin embargo, su paz desapareció el día que llamó a su puerta un ambicioso abogado sin escrúpulos con el objetivo de apoderarse de sus tierras y echarla de casa. Pisoteó sus derechos y arrasó su propiedad, pero a pesar de ello, Blanca todavía resiste.

Continueu llegint el reportatge aqui

Salta, Jujuy, diaguites i colors

Després de Santiago del Estero hem marxat cap a Salta i Jujuy, el famós nord-est argentí. També terra de vins i de paisatges de Western.


Ens hi hem passat una setmaneta.-Entre d'altres coses, visitant el Museu d'Alta Montanya de Salta. Impressionant i xocant veure unes mòmies tant ben conservades... hi varem tenir un debat amb membres de la comunitat indígena sobre el sacrilegi o no d'exposar aquests nens. Un dels membres era Misky Yaku, cacique d'una comunitat diagita de Salta, una de les mes 300 que hi ha. Amb ella vam visitar la quebrada de Cafayate (si alguna vegada hi aneu proveu el vi de Cafayate.. està sent el nostre vi estrella durant el viatge.. el Malbec sobretot) on varem poder visitar la seva comunitat, una comunitat on estan intentant recuperar les tradicions dels pobles originaris... be, ja ho llegireu a Hemisferio XX.

Misky Yaku, impresionant la seva història i la seva lluita

També vam entrevistar a una noia que va matar al seu nadó nomes néixer. A l'Argentina, ni que et violin pots abortar... clar que la noia aquesta ni es va plantejar l'avortament... i el "violador" va tenir el suport de tota la seva comunitat durant el judici... i... vaja, que anàvem amb una idea i l'entrevista ens va deixar completament desconcertats i descol·locats. Una bona lliçó per a aprendre a no tenir prejudicis de cap tipus.

I bé, moltes cosetes que també els nostres amics de Hofandos van fer, i que nosaltres, amb un atac d'originalitat galopant hem imitat ;)



I ara.... del desert, cap a l'excés d'aigua.

Tornant a Quimili

- Muy bien. Entonces, si llegan la policía y los paramilitares a echarnos de nuestra casa y ocupar nuestras tierras... ¿que podemos hacer?
+ Ir a denunciarlo.
- ¿Y si la policía no quiere atender a nuestra denuncia?
+ Les decimos que ellos no son nadie para decidir si pueden o no recibir la denuncia. Que si no lo hacen les denunciaremos a ellos ante asuntos internos de la policía.
- ¿Que ley nos ampara?
+ El articulo 4215!
- ¿Que pasa con este articulo?
+ Que es un articulo del código civil y si los terratenientes nos denuncian nos aplicaran el código penal.
- Entonces no estaremos protegidos por esta ley, no?
+ No.
- ¿Entonces que pasa?
+ Nos pueden acusar a nosotros de entrar en su propiedad, deternos y llevarnos a prisión. Aunque llevemos toda nuestra vida trabajando esa tierra y sean ellos los que con papeles truchos (falsos) quieran criminalizarnos.
- ¿Y que pasa en la prisión? ¿Que le hicieron a tu padre, Beto?
+(Beto): Le pegaron.
- ¿La familia de Beto es la única que ha sufrido esto?
+ No, casi a todos nosotros nos ha pasado lo mismo.
- Y que haremos nosotros como MOCASE?
+ DEFENDER LOS NUESTRO!

Benvinguts a la classe de llei agrària de la Universidad Campesina del MOCASE.VC.

80 joves de la província de Santiago del Estero venen una setmana al mes a aprendre allò que les escoles del país no ensenyen: Com protegir-se dels terratinents, dels paramilitars, de la policia corrupta, del capitalisme salvatge..

Si, hem tornat a Quimili, la regió de l'Argentina on l'Anna es va trencar el genoll. I hem compartit una setmana de classes amb els alumnes del MOCASE.VC. Aprenent com defensar-se de la policia, per a que es tant important l'aigua, quin es el cicle vital de les plantes, com actua el capitalisme i moltes altres coses.

I també hem tornat amb la família que ens va acollir aquell dia que l'Anna es va trencar el genoll.
Ha estat emocionant retornar amb una família que, d'alguna manera, ens ha acompanyat durant tot el temps que varem estar a catalunya recuperant-nos.

Es curiós. Quan dèiem a la gent d'Argentina que aniríem a Santiago del Estero, ens deien: "Para que, si allí no hay nada".


Res?

A tot arreu hi ha gent. I si hi ha gent... hi passen coses. I moltes vegades coses gens agradables que queden amagades als ulls de la majoria de la població.

Total.. Argentina que es? El Perito Moreno, Iguazú i el tango? O hi ha vida mes enllà?

Santiago del Estero, la última frontera. Aquest son els viatges de la nau Enterclauielduroprise, continuant la seva missió: explorar nous i desconeguts mons, buscar noves formes de vida i noves civilitzacions, arribant allà on ningú ha estat abans.

A Mendoza

Arribem a la terra argentina dels vins, Mendoza!
I mentre tots els nostres companys del hostel encadenen una excursió rere l'altre i s'emborratxen amb continues degustacions de vins, què fam nosaltres? Treballar i treballar! Mira que som treballadors eh!

Però la feina també dóna les seves satisfaccions, i punts de vista diferents. Mentre tothom paga per gaudir de la diversitat de vins de les millors bodegues, nosaltres vam parlar amb una temporera, la Carolina, que ens va explicar com va treballar sense contracte per diferents empreses viticultores i agrícoles des dels 15 als 20 anys. I com havia de carregar sacs de 20 quilos per ajudar la seva família a sortir endavant.

També vam poder conèixer els efectes que té en els camperols de la zona la presència d'aquests grans monocultius i el poder que tenen els empresaris per gestionar l'aigua, deixant sense reserves als pagesos de l'entorn en zones àrides. Es veu que els diners ho poden tot! I altres històries que veureu més endavant a l'Hemisferio XX!

Però tampoc podíem prescindir de l'oferta turística, així que ens vam apuntar a una sortida en bicicleta per la ruta dels vins. Quin perill! Peladejar per una estreta carretera plena d'automobilistes inquiets i farts de turistes que ni s'arreconen per adelantar-te, ni frenen, ni res de res! Fins i tot ens van explicar que un camió va arrencar una part del fre de la bicicleta que conduïa una noia i ni es va parar! Animals! Així que ens vam portar bé i només vam beure un parell o tres de copetes. Si bebes no conduzcas! Ara, el vi, boníssim!

"Cuanto más responsable te haces de lo tuyo, menos te enfermas"

Nooooova entrada de Hemisferio XX


Hoy en día, mientras las universidades forman cada año miles de nuevos médicos especialistas, que con avanzada tecnología libran una cruda batalla contra las enfermedades del cuerpo, algunos sanadores fuera de la línea científica consiguen los mismos, o mejores resultados, desde una perspectiva global, y con métodos difícilmente demostrables. Eloísa es una de ellos. Se autodefine como “una curandera científica e intuitiva”, y su principal aportación ha sido descubrir centenares de plantas y flores con propiedades curativas en El Bolsón, en Argentina. Siguiendo la teoría de las Flores de Bach, sus flores tratan de contrarrestar el desequilibrio emocional que subyace en algunas enfermedades, y el caso es, que la fama la precede.

Contineu llegint aqui