"Pongan las manos sobre el hombro de la persona que esta delante de ustedes y no se desvíen. Tranquilos que estaremos seguros en todo momento. Los primeros 5 minutos pueden ser un poco agobiantes pero siempre pueden pedir auxílio, socorro o que me estoy haciendo caquita y los sacaremos sin ningún problema".
El “cambrer” que ho explica amb to hirònic és un dels integrants del Centro Argentino de Teatro Ciego, just abans d’entrar a una sala a les fosques, on pasarem una bona estona sopant en taules de cuatre persones i gaudint d’un espectacle com si fossim persones cegues.
La persona que ens serveix les begudes i que ens fa de guia és cega. Calcula si tenim el got ple de vi negre, blanc, coca-cola o aigua per la temperatura del got, el pes i el soroll que fa, “yo no pongo el dedo para saber si està lleno”, comenta. Una crack .
Es difícil la comunicació amb els teus companys de taula. Quina cara estaran fent mentre els explico que fem a Buenos Aires? Son un noi i una noia. I de tant en tant sento petons.I es que ets lliure de fer el que vulguis. De comportar-te com vulguis, de estar assegut com vulguis, de menjar com et vingui de gust. Ningú et pot veure ni tu veus ningú.
I es cert, els primers 5 ó 10 minuts son estranys. Em pregunto quines son les normes de conducta en aquests casos. Al minut 11 ja me les he creades jo al meu gust. I que maques i sencilles i adecuades que son!!!. Una hora sopant al meu gust. Com A MI m’agrada.
I en obrir-se els llums?. Altre cop els canons pre-establerts, les salutacions de rigor i l’estatus-quo habitual de les coses. Altre cop les autolimitacions i els prejudicis.
La cambrera deixa de ser la reina de la festa, la , la que con la situació, per a passar la que “necesitarà” la meva ajuda. No voldria trobar-me en la seva situación. I feia 1 minut era feliç de no veure res! I ella era una ! No m’ha agradat el canvi de la foscor a la llum.
Avui no m’ha estranyat que la Caroline de Poltergeist trigués tant en anar cap a la llum.
Una gran experiència, un petit canvi en la meva “visió” de la vida. Una lliçó que penso repetir.
El proper dimecres: Tango a ciegas.
http://www.teatrociego.com/
abm
Buenos Aires 18.05.09
Que xulo! Tal com comences l'entrada fa una mica d'angunia. A l'altra banda del món i va i ens els segresten, quina mala sort.
ResponEliminaNena felicitats per lo del "mundo". I edavant amb totes aquestes aventures que t'ofereix la vida!!
ResponEliminaUna abraçada des de Barcelona!!
Ah!! Per cert si no m'identifiques Anna, sóc la Marta de la uni (Humanitats)...la pintora!! Per estalviar-te estona pensant!!
ResponEliminaSort!