"Al perder la virginidad, pensé que si me hacía monja me perdería lo mejor"

Nou article a Hemisferio XX

A Blanca Rosa le salieron alas a los 7 años. A esa edad, su padre, un aristócrata chileno en la ruina y adicto al alcohol, enfermó de tuberculosis, y para protegerla de un posible contagio, sus padres decidieron ingresarla en un internado de niñas pobres. Sólo volvía a casa los fines de semana, llena de gozo y de piojos. “En el internado, todas mis compañeras lloraban porque echaban de menos a sus padres y yo no entendía ese juego emocional. Para mi fue maravilloso porque descubrí la libertad de estar sola en el universo, sabiendo que en casa me esperaban unos padres que me amaban”.

Continueu llegint aqui

"Me siento remujer, con los ovarios bien puestos"

No, no ho dic jo, ho diu Laura Piltri a Hemisferio XX, la dona que ha fet que m'agradi la cervessa negra.

La primera vez que coción fué un desastre. El sabor era asqueroso y la ceveza tenía tanto gas concentrado que las botellas donde las envasó se convirtieron en improvisados cohetes al abrirlas. Esa fue una tarde divertida pero frustrante, puesto que tuvo que desechar el ansiado líquido dorado y buscar otra receta. Desde entonces han pasado ya 8 años, y Laura, junto con su compañero Marcelona, no sólo ha logrado crear una rica cerveza artesanal, sio que hoy tiene su propia fábrica en El Bolsón, la Patagonia argentina...

Continueu llegint el repor i veieu el video de com es fa una cervessa artesanal, aqui

Que ens vam deixar les fotos del Peritooooo

Iep, que aqui estan les foticos del Perito Moreno i el Fitz Roy.

Qui no te cap ha de tenir cames.

"Quiero aprender a leer y a escribir"

Nova entrada a Hemisferio XX

Siempre va sobre ruedas, la acompañan a todas partes y a menudo hablan por ella. Des de que se levanta, manos ajenas la visten, la asean, le preparan el desayuno, le dan de comer y la llevan al baño. Hilen no conoce otro estilo de vida. Desde que nació, hace 19 años, convive con una parálisis cerebral y una rigidez muscular (hipertonía) que le impiden moverse libremente. Sin embargo, Hilen no se conforma con vivir como ahora. Des de Ushuaia, la publicitada ciudad más austral del mundo, ella sueña con una vida independiente que le permita salir del fin del mundo.

Continueu llegint aqui

El Bolson

Aibó, aibó, a la granja a currar, los que gastan mucho tienen que ahorrar, aibó, aibó, aibó, aibó...

Després de fer el turista durant moltes setmanes, vam decidir que ja era hora de posar-nos a treballar (ejem... be, l'Anna ja treballa força, però és un dir jiji), la cosa era estalviar, així que ens vam inscriure a la web del Woofing d'argentina i vam anar a parar a la granja de l'Horacio, la Mónica i el Rodri: granjalosenebros.blogspot.com

La primera setmana va ser mortal: Treballavem de sol a sol, 9 hores diàries basicament tallant llenya i cuinant, a canvi d'allotjament i menjar. Com que no teniem temps ni per a treuren's els mocs i les nostres mans feien pena entre tants talls i llagues, vàrem decidir marxar en acabar la primera setmana. Però l'Horacio ens va contraofertar amb treballar només pel matí, per a que tinguessim temps per a fer reportatges per al blog d'Hemisferio XX, i per a coneixer una mica mes de prop la Permacultura. Total, que al final vam estar-hi 20 dies. I ben contents tu!!

D'allà marxem sabent que es poden fer cases amb ampolles de plàstic, de vidre, que les cuines rocket son la hòstia, que es pot tenir un orgasme mentre estas parint (pròximament a Hemisferio XX), amb noves receptes de cuina, sabent que els yuyos (les males herbes) ho poden curar gairebé tot, que la cervesa negra pot arribar a estar bona (per a l'Aleix abans era només aigua bruta), que al sostre de casa hi pots tenir un jardí i moltes, però moltes, però moltes mes coses que no us expliquem aqui perquè ens fa mandra :p

Però si voleu veure unes foticos...

vista vespertina de la granja

l'Anna fent musculs amb el pre-pa

feu-me un ingrés al compte corrent per a que em compri la camisa de cuadres

de dreta a esquerra: Horacio, Mónica, Joel, Kate, Rodrigo i nosaltres

la casa on viviem, amb mig "sostre viu"

La resta de fotos, aqui

Perito Moreno i Fitz Roy

El famós Perito Moreno

+Portem aquí 5 hores, i comença a fotre un fred que pela, tu.
-Doncs què, nos alavamos?
+Ala vamos, ala vamos...
- Ala venimos, ala venimos!

I mentrestant anàvem fent via entre llargues fileres d’arbres que ens ho tapàven tot…patapammmmmm!

+Aleix!!! Que cau un tros!!!
-Me cagon l’ou!! Corre, corre! Cagon l’ou, mira com crida tothom i nosaltres aquí!

I quan arribem al mirador de dalt…un guiri de merda amb cara d’estúpid restrenyit ens diu: “Guys! Have you seen the big one falling?”. Que traduït al català volia dir: Pringaos! Us heu perdut la caiguda més espectacular del dia!

"Nooo, what a pitty!" Que en català vol dir “deixa de mirar-me amb la teva caracúlica, tan de bo el tros de gel hagués caigut damunt la casa de la teva família….nyrlegwl egjwleg!"

Ens 5 hores dóna temps per a probar moltes coses... xula, oi? (inspirada en nomadink)

Després de la visita llampec a El Calafate vam marxar cap a El Chaltén, un poble construit només pels excursionistes. Allà s'hi troba el mític Fitz Roy, del qual, només vam veure els núvols que l'envolten.

el Fitz Roy és el pedrot darrera els núvols

Una de les coses xules que hi vam fer, després de caminar 7 hores en un dia i destrossar-nos els peus, va ser sopar amb el Jose i la Julia, dos nois amb qui ens vam retrobar despres d'haver compartit el creuer pels canals de la Patagonia... es veu que tots els guiris fem el mateix recorregut, ja que també ens vam trobar a Ushuaia.

Amb el Jose, la Julia i el pingüí borratxo

i ja està! que no teniu res mes a fer que mirar com em moco? pireu a treballar!!

La fi del món? Yunamieeeeerdapasubocaaaaaaa!

-Bienvenidos al fin del mundo!
+Ui sí. Yunamieeeeerdapatubooooca! Que més al sud encara hi ha món! Mamón!
-Sí, pero no se lo digas a nadie, que nos hemos gastao muxa pasta en publicidad...
+A mi blog vas!
Ushuaia no és el poble més austral del món, encara hi ha món mes avall, Puerto Williams, Puerto Toro, Puerco Espin.... no, puerco espin no, però Puerto Toro sí.
Total, que tot i que s'ha gastat un munt de pasta en dir una mentida, s'ha de dir que s'hi pot estar molt bé a Ushuaia. Sobretot a l'albert Yukush, escoltant tot el dia Amparanoia, i Amparanoia, i Amparanoia, i Amparanoia.... al final teníem amparanoia persecutoria (juas juas, chist fàcil).

Hi fa fred. Sobretot de nit i si no portes res a sobre.

També es poden compartir barbacoes, anar a prendre unes birres, caminar per un dels paisatges mes macos dels que hem vist fins ara (i mira que n'hem vist de macos), i menjar "centollas" de gratis gràcies als repors per a Hemisferio XX i coneixer una mica més la gent del poble.

Al cap de 7 dies al hostel, gairebé érem part del personal i hem aconseguit que Fermin Muguruza i Manel prenguin una mica de l'espai que ocupa Amparanoia.

Ais sí... què hem fet:

- Passejar per el parc nacional de Tierra del Fuego (BONICO DE VERES, TU)
- Fer realitat el somni de l'Anna de veure pinguinus (shmugru, shmugru)
- Compartir unes pizzes per sopar amb la familia de la Hilen (coming soon in Hemisferio XX)
- Menjar "centollas" (que si no quieres unas, te las comes todas... parientes de las lentejas) de gratis gràcies a la Silvia i al seu marit.- "Convidar" a sopar 3, 4, 5, 6? vegades amb el... ais... no recordo el nom però era el doble del Raúl de l'Irlandes
- I parlar amb el Roli (un tipet de puta mare) de la ciutat amagada de Erks... que no sabeu on son? mireu, mireu
- Menjar.
- Cagar.
- Dormir.

I...

- Prou!
+ Però Anna...
- Prou! Prou! Prou! Vull les fotos jaaaaaaaa

Platgeta al Parc Nacional de la Terra del Foc

La cosa vermella no és un pingüí de l'illa Martillo, encara cal identificar l'espècie!

O pinguino míooooooo, pinguino tuyyyyoooooo!

Un asado compartit al Yakush. Excel·leeeeeeeent!

Moll d'Ushuaia moll

Mes foticos aqui

Fotico tico tico ti, fotico tico ta

Hola a tothom i mes concretament a ningú.

Sabem que no podeu dormir esperant les nostres cróniques des de l'altra punta del món.
Sabem que dia i nit poseu espelmes a la Moreneta per a que expliquem que hem fet a Ushuaia, al Perito Moreno, a El Chalten, a El Bolson o que estem fent ara a Mendoza.

Pero all i aigua.

Ara com ara toca una meravellosa sessió de les foticos que vam fer mentre feiem el creuer pels canals de la Patagonia xilena i les foticos de les Torres del Peine i que PER FI he pujat al ciberespai sideral.

Quan fa d'aixó... mil anys? Bé, vosaltres trieu. O les mireu ara a casa vostra i per tant podeu mentir en dir-nos que les heu vist, o a la tornada quedem per a una d'aquelles sessions taaaaaaant ansiades per tothom quan algú et diu:

Perquè no quedem per sopar i us ensenyem les 3.987 fotos del cap de setmana que vam passar a Berlín?

Aixó es el creuer pels canals.



I aixó son les Torres del Paine




Apa, agafeu crispetes, desconecteu el mòbil, i feu un pipí, que en teniu per estona.

Fins araaaaaa

La maestra

Nova entrada a Hemisferio XX

Llego a su casa con 5 minutos de retraso. Llamo a la puerta, y tras unos segundos de espera, vuelvo a tocar el timbre. Nada, nadie responde. Insisto de nuevo, impaciente, esta vez combinando el timbre con los golpes en la puerta. ¡Riiing! ¡Pam, pam, pam! Silencio. “Qué raro, si quedamos a las 10.15h!”, pienso yo. Finalmente, miro por la ventana al interior de la casa, y distingo una mujer que se levanta tranquila de una de las butacas de la pequeña habitación que vislumbro detrás de la cortina. La mujer de corta estatura se acerca a paso lento hacia el recibidor. Es ella, María Baldramina. A pesar de sus 87 años, anda erguida, se la ve fuerte y luce una frondosa y enérgica mata de pelo gris, a juego con sus ojos. Finalmente, abre la puerta. “Ay, perdone, es que estoy media sorda” se excusa amablemente, “Hace mucho tiempo que espera? Estaba justo aquí al ladito leyendo, en la salita, y no oía la puerta, ¡disculpe!”.

Continueu llegint aqui