30/9/10

"Imaginaba personitas dentro del transistor"


Una altra entrada a Hemisferio XX.


A los 5 años, la radio entró en su vida como un bálsamo. Las ondas de la Radio Panamericana traían hasta su humilde casita de Punutuma, una comunidad indígena al sur de Bolivia, la radionovela “Rigurita Sapallan”, las aventuras de una niña campesina huérfana de madre, relatadas en quechua, su idioma. Magda recibía consuelo con esta historia tan parecida a la suya, y dejaba volar la imaginación olvidando por una horas sus heridas. Más de 40 años después, Magda es quien se coloca cada día detrás de un micrófono para que su voz vuele a través de los cerros hasta los oídos de quien la quiera escuchar.

Contineu llegint l'entrevista i mireu el video fent click aqui

13/9/10

"Parí mi tumor, fue un milagro de Dios"

I vet aquí l'última entrevista del Paraguai. L'endemà vam marxar cap a la capital del Chaco: Mariscal Estigarribia, una petiiiiiita ciutat plena de indigenes que potser fa un any o mes que viuen al carrer esperant a tenir una tarjeta d'identificació, que es recuperin del Mal del Chagas o simplement tenir prous diners per a tornar a casa... al mig del chaco... lluny de tot.

Tot i això... alguns poden disfrutar d'una pantalla de cine inflable... ja us explicarem...

Ara, llegiu l'entrevista.


"Parí mi tumor, fue un milagro de Dios"

Elvira está convencida que Dios hizo un milagro en su vida, y de hecho, no hay explicación médica convencional para lo que asegura que vivió. A los 34 años le diagnosticaron un tumor en el útero del tamaño de una patata; tan grande era que para salvarle la vida debían extirparle el útero entero. Sin embargo, ella no aceptó que la intervinieran porque deseaba tener hijos naturales. Al cabo de 4 meses de sangrados diarios, asegura que expulsó su tumor con contracciones, como si de un parto se tratara. Hoy, 19 años después que su mioma viajara desde el retrete de su casa hasta las cloacas del Paraguay, Elvira está sana, tiene 2 hijos, e iluminada, predica la palabra de Dios como pastora de la Iglesia que ella misma fundó.

Contineu llegint l'entrevista fent click aqui

"Los rusos no eran malos, era su doctrina la que estaba mal"

I aquesta és la primera primer entrevista a una dona Menonita.

"Los rusos no eran malos, era su doctrina la que estaba mal"

El miedo ha quedado atrapado en sus ojos. Desde que era una niña ha sentido la persecución y el acoso de hombres y mujeres que llevados por sus ideales de igualdad empezaron a odiar aquellos que eran diferentes, y sobre todo, ricos. Elisabeth y su familia, miembros de la comunidad menonita en Rusia, fueron víctimas de la revolución bolchevique de 1917, que prohibió la propiedad privada en aras de redistribuir la riqueza, y eliminó la libertad de culto. Les robaron todo lo que tenían, y les prohibieron su manera de pensar. Así que, aterrados, este grupo religioso evangélico huyó del país que les había acogido dos siglos atrás y emigró en búsqueda de nuevas tierras donde vivir libremente. El viaje terminó en el Chaco paraguayo, el “Infierno Verde”, donde se instalaron hace 80 años.


Contineu llegint l'història fent click aqui


Filadelfia i Menonites

Després del Foro, enfilem el Chaco paraguaià per anar a parar a la ciutat privada de Filadelfia.

Privada? Si. Filadelfia, es una ciutat que es propietat d'una gran cooperativa de Menonites, i no és l'única, n'hi ha unes 3 ó 4 al Chaco, i més encara al Paraguay.
Aquí, no compres les cases, tens un contracte amb la comunitat i et deixen un espai on poder tenir la teva vivenda, sempre que siguis Menonita, treballis per a ell o siguis un indigena que hagis estat evangelitza't i hagis sortit del teu medi habitual per anar a treballar per a ells.
Hi ha gent que els acusa de participar en evangelitzacions brutals, o de crear una espécie de Apartheid entre ells i la resta del paraguay.

També estan els que els veuen com un gran motor econòmic que han portat riquesa i civilització allà on no hi habia ningú (com a ningú suposo que entenen els indigenes).

Llegint les dues versions de la història, hom es pot posicionar a favor o en contra depenent del que estiguis predisposat a creure. Per tant... que millor que anar-hi i experimentar-ho per tu mateix?

Voleu saber la nostra opinió? Doncs la sabreu quan tornem, perquè esta plena de "si, però...", "clar, es pot veure així però també aixà", "si uns han fet això, però els altres han fet allò", vaja, que ens faria falta viure tota una vida allà, estudiar història i antropologia i tenir una bola màgica que ens expliques "la veritat" i em fa mandra explicar-ho aquí.

A Filadelfia ens vam allotjar a casa d'una espectacular familia que ens van acollir espectacularment bé. Des d'aqui una abraçada ben forta a la Nati, el Kevin, la Nancy i el Chistian Lara.
Estàvem com en un hotel de 5 estrelles!!


Si voleu saber més sobre els menonites busqueu a la enciclopèdia o llegiu els propers reportatges de l'Anna a l'Hemisferio XX. Aixó si, els de Filadelfia son bastant més modernets que els que surten a les típiques fotos vestits com els Amish.

Respecte al Chaco.... era hivern... i a fora hi feien 35 graus i un vent amb pols calenta que no convidava a pasejar alegrement per una ciutat amb carrers megaamples, sense bars, ni cines, ni teatres... i amb mooooltes esglesies.

Aixó si, a casa dels nostres hostes.... de meravella!

I que hi vam fer allà?

Doncs treballlar, clar. I trencar prejudicis.

Hi ha de tot a la terra del Senyor.

I a continuació.... l'història d'una Menonita...

Foro Social de les Amériques


Després del Pantanal brasiler i de fer una parada a San Pedro per a fer una entrevista (si mai aneu a Paraguay, visiteu San Pedro, es una meravella de poble/ciutat, semblant a Atzeneta del Maestrat, la terreta mes boniqueta del món, conjuntament amb El Prat de Llobregat) tornem de nou cap a Asunción... i es que ens agrada aquesta ciutat! Per anar a allotjar-nos a casa de la Mari Liz i gaudir una mica del IV Foro Social de les Amériques.

Rigoberta Menchu, premi Nobel de la Pau

Ja sabeu, un Foro es on la gent es troba per a parlar de coses que els interessen i que creuen que son interesants i que poden interesar a la gent.

Hi ha els Foros dels rics, on per accedir has de demostrar que no portes cap arma nuclear i on milers de policies creen un perimetre de seguretat entre els representants del poble i el poble en general.

I hi ha els Foros dels pobres, on et pots pasejar como Pedro por su casa. Aixó si, també hi ha barreres en els foros del pobres. I a vegades son barreres tant difícils de superar com les formades per policies i tanquetes. I son les barreres ideologiques i l'anclament aferrat a una idea del món que moltes vegades es redueix a "ells o nosaltres". I, "naturalment", ells son els dolents que fan les coses dolentes i nosaltres som els bons que fan les coses bones.

Però.... com podem saber si fem una cosa que esta be o que està malament? I mes encara si aixó que fem afecta a una altra persona, com sabem si estem fent el be o el mal?I moltes vegades això ni es planteja en un foro. I si ho intentes plantejar... et converteixes en un del altres. Fins i tot en una reunió de No Violéncia Activa on es discuteix sobre formes d'activisme no violent no queda ben definit que es violencia. Potser es que no es pot definir?

Que es violència? Que és violent per a tu?

I el foro mooooooolt maco. Vam poder gaudir de les xerrades de la Rigoberta Menchú, del Evo Morales, del Pepe Mujíca, del Fernando Lugo y de tanta i tanta gent que te alguna cosa a dir.

I nosaltres, que ens agrada tant escoltar.

Evo Morales, president de Bolivia. Fernando Lugo de Paraguay. José Mujica de Uruguay

I de l'estada a casa la Mari Liz..... quedarà entre nosaltres.

Menjant truita de patates a ca la Mari Liz

Ara... qui es nosaltres?

Está bé això de participar d'un Foro on pensava que tothom pensaria igual que jo. Quan veig tanta gent que pensa igual que jo... m'espanto!

10/9/10

"Si quieres conocer una persona, dale poder"


L'ultima entrada de l'Hemisferio XX al Paraguay. A partir d'aquí... el IV Foro Social de les Amériques, i l'estada a casa de la Mari Liz, i el viatge a cals Menonites...

"Si quieres conocer a una persona, dale poder"

Quizá sea por su formación en matemáticas que Gloria no tolera las injusticias. Cuando la balanza pesa más de un lado que de otro, cuando las cuentas no cuadran o las estadísticas demuestran que el trozo de pastel más grande siempre se lo queda la misma minoría de privilegiados, Gloria levanta la voz para poner orden. Y eso es lo que hizo hace un par de meses en solidaridad con sus compañeros de gremio: se declaró en huelga de hambre para reivindicar mejores condiciones laborales para los maestros del Paraguay. A sus 51 años, Gloria aparcó a su esposo y a sus hijos en casa, y se instaló en una carpa al aire libre en la plaza del monumento de los Héroes de Asunción junto con 20 compañeros más. Ahí, pese al frío y a la lluvia, vivió 16 días a base de jugos y agua, jugándose la salud. Su capacidad de aguante hizo que se ganara el mote de “Duracell”.

Vols llegir mes? Fes click aqui

"Defender los derechos de las mujeres se ve como un suicidio político"


Nova entrada a Hemisferio XX. Mario aquesta també la trobaràs interessant ;)

"Defender los derechos de las mujeres se ve como un suicidio político"

Ha dedicado media vida a la lucha por los derechos de la mujeres. Empezó colaborando en organizaciones civiles durante la dictadura de Stroëssner, y actualmente es la número dos de la Secretaria de la Mujer del gobierno de Fernando Lugo, así como la vicepresidenta del partido de centro izquierda Encuentro Nacional, al que lleva afiliada 19 años. Teresita Silvero se ha ganado el puesto a pulso, sorteando cada una de las barreras que dificultan el acceso de las mujeres a la política: los roles, la invisibilidad y la falta de financiación. Sin embargo, las fronteras continúan ahí: este año, en las elecciones municipales del ayuntamiento de Asunción, la capital de Paraguay, Teresita ha quedado relegada a una tercera posición en las listas. Por sorpresa, pasó por delante suyo un chico regordete y simpaticón que anuncia una compañía telefónica por televisión. Por lo visto, debe haber vendido mucho.

Continueu llegint fent click aqui... i si no ho voleu llegir igualemnt feu click, que aqui pujen les estadístiques ;) Encara que es impossible que algú no es pugui interessar per uns articles tant interessants.