9/5/09

Malvinas, encara avui.

Porten 14 mesos acampats a la Plaza de Mayo, alguns fent torns i d’altres vivint a la mateixa plaça.

- Más que el perjuicio físico o mental, es el perjuicio espiritual. Nadie nos reconoce, no existimos.

Als 7000 argentins que van participar durant 73 dies en la guerra de las Malvinas no sel’s hi reconeixen els drets d’haver participat en una guerra. Van estar en el Teatro de Operaciones del Atlántico Sur guardant la costa argentina i donant suport als companys ques estaven a les Malvinas. Ells no van sobrevolar les illes ni va trepitjar-les. Per això no els donen cap tipus de subsidi.

- Al volver el pueblo nos dio la espalda. La gente no entendió lo que pasó allí. I sólo nos veían como locos. Ante ello que hacer? Vivirlo en soledad.

Van estar 73 dies dormint vestits, amb la seva arma al costat pensant que en qualsevol moment el podien enviar a les illles a lluitar o que podien arribar els forces britàniques de la SAS o la SBS i matar-los com van fer amb els 19 companys que estaven com ells a la costa patagònica.

- Muchos días llegaban heridos llenos de sangre, algunos despedazados. Podías encontrarte piernas sueltas en los aviones. Nunca sabías si en el próximo vuelo irías tú.

Molts d’ells feien el servei militar obligatori a la zona nord d’Argentina.

- La guerra estalló de la noche a la mañana, en 5 horas, con sólo 18 años, me transportaron del norte de Argentina con 25 grados de calor, a Rio Gallegos con 10 bajo cero. Ves esta herida? (em mostra la barbeta) Me la hice al caer desplomado al suelo. Nos desmayávamos del hambre.

Encara avui tenen malsons

- El 30 de Mayo mi vida cambió. Nos dijeron que nos embarcarían hacia las Islas para mantener combates cuerpo a cuerpo y que debería matar a gente con la bayoneta. Nunca sucedió pero aún tengo pesadillas imaginándolo. Creo que no sería capaz.

A les Malvinas van morir més de 600 soldats argentins… un cop acabada, la llista de suicidis puja a mes de 400.Eren joves d’entre 18 i 20 anys, que estaven fent el servei militar obligatori. I que 27 anys després continuen patint aquells 73 dies que els van marcar.

- No és normal que a los 18 años pienses en la muerte. A los 18 años pensás en comerte el mundo. Nos hicimos viejos de golpe.

Porten 14 mesos a la Plaza de Mayo perquè...

- Pedimos memoria y justicia.

Per la nit són una bona colla els que es troben al campamento de la Plaza de Mayo i xerren entre ells per a “soportar mejor las penas”.

El seu web: http://sites.google.com/site/campamentotoasplazademayo

Guerra de Malvinas a la wikipedia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada