Ens hem deixat la clau del gas oberta!!!

Aleix- Anna, que ens hem deixat la clau del gas oberta al pis del Prat!

Anna- Però que dius?

Aleix- Dona, Rigodón es va deixar el gas obert a casa de Willy Fog durant 80 dies… no voldràs que a nosaltres ens passi el mateix, amb lo car que va el gas!

Anna- Però si nosaltres no tenim gas a casa, que tot és elèctric!

Aleix- Llavors, perquè tornem a El Prat si encara no hem acabat la volta al món?

Anna- Tornem perquè m’he trencat el lligament creuat anterior i el menisc de la cama esquerra.

Aleix- Que dius? I et trobes be?

Anna- Si, molt bé, el que passa es que m’hauré d’operar.

Aleix- Quina mala pata, i que fem, ho deixem correr?

Anna- Ni bojos, hi tornarem quan m’hagi recuperat. Aixó no s’acaba aquí.

Pozí, nois, si, amb un mal gest l’Anna s’ha trencat el lligament creuat anterior i el menisc de la cama dreta.

Estavem passant uns dies amb una familia d’una població de l’interior de Argentina, El Colorado, una regió que te problemes de “megaterratenientes que paguen a paramilitars, compren a jutges i policies, i fan servir la força i la violéncia, per a forçar als camperols a vendrel’s la terra per a plantar soja”.

Nosaltres estavem a casa d’una familia que les està passant putes amb la poli, els “matones” i la corrupció del pais, i jugant amb els nens… paf! genoll esquerra enlaire. I troba un metge com Déu mana en aquest racó de món. El de la població… crec que estava fent la migdiada quan el vam cridar i va passar de nosaltres:

Si, soc jo amb bigoti! Es un homentge als amics "morazaneros"

PseudoDoc - Lo que tiene que hacer es tomarse un antiinflamatoria y en 3 dias ya está curado (aixó ho deixa sense ni aixecar el camal del pantaló per a examinar-li la cama)

Nosaltres - Si, ya, ok, hasta luego.

L’altre doctor, el del poble mes gran de la “comarca”, pensem que estava mig borratxo o que esnifava algun tipus de medicament.

2on PseudoDoc- Entoces que, ¿te has roto la pierna? ¿Tienes un esquince? ¿O te has roto el menisco?

Nosaltres - Si mira, he utilitzado mi visión de rayos x que me implantaron el Kripton y efectivamente, tengo todo es y mas.

No hauría de ser ell qui ens ho digués?

Finalment, i gràcies a la gent del MOCASE VC, una organització que lluita per a que els camperols no siguin extorsionats o assassinats per els terratinents, vam anar a la capital de la provincia, Santiago del Estero, on l’Anna es va poder fer una ressonància magnética i on el Dr. Yedlin (un encant de persona) ens va donar la mala notícia.

- Esto se tiene que solucionar por cirugía.

Por cirugía? Pos cap a Barcelona s’ha dit.

I aquí estem, en un hotel de Santiago del Estero esperant a que passin les hores per agafar el vol cap a Buenos Aires, d’allí a Frankfurt i despres cap a Barcelona.

La fi del viatge? Ni patrás. Només una petita parada que ens permetrà deixar molts “per si de cas” de la motxilla que ocupen molt d’espai. I que farà que haguem de fer una altra festa de comiat, i que ens hagueu de fer mes regals, i haurem de tornar a plorar per els comiats, i tornar a dir alló de “ens escribim”, “ja ens llegirem per e-mail”, “et trobaré a faltar”, “cuida’t”, “vigileu on us fiqueu”, “compte amb la grip porcina”, “a mi me daban 2”, “del caserio me fio” i tots aquells topicazos de quan algú marxa per un temps.