Ara farem veure que el que vaig a explicar ha passat fa dos pocs dies, ok? Molt be doncs...
Doncs despres de la meravellosa Colombia enfilem el vol cap al CARISSSSSSSIM Brasil.
l grandissim Henrique Pantarotto, que per cert, te el cap igual de gran que el meu i que es un enamorat del Cami de Santiago...
I tambe actor..
sta de Sao Paulo, la ciutat amb mes trafic aeri d'helicopters del mon (es veu que els rics no es poden permetre les hores de caravana dins aquesta megalopolis).
Alla ens trobem amb un amic de Barcelona, el Carl, que ha vingut a fer les ameriques uns
quans segles mes tard (es veu que a Europa hi ha crisis i La Caixa s'ha hagut de reinventar i Zapa
tero esta que trina i Rajoy ja es frega les mans pensant en les eleccions que encara no sabem que seran el 20N perque ara representa que estem al mes de Mars (no hi ha c trencada ni accents a la India, ops! a Brasil vull dir, a Brasil!).
De Sao Paulo nomes en gaudim dos dies, aprofitem per a fer una entrevista i per a comensar a comprobar que Brasil es mooooooooolt cara, carissssima.
Aixo si, ho arreglem cuinant un pollastre a la llimona i veient el Barsa per la tele...
Que podriem dir de Sao Paulo que no trobarieu a la Lonely Planet... doncs que hi ha cosa per menjar que es diuen Coxinhas que son espectaculaaarrrrssss. I que la ciutat es mooooooooolt gran, ais no, aixo ja ho diu la Lonely... doncs... que si fas pipi a la tassa del water l'aigua cau igual que a les altres ciutats de Sudamerica i que... aaaaaaaaaaa, si....
Metro! Si mai aneu a Sao Paulo MAI aneu al metro en hora punta i carregats de motxilles.
Mireu aquest video....
apeit per cert. Doncs quan vam arribar nosaltres nomes podien entrar 3 o 4 persones per cada porta de lo petat (jerga callejera) que estava, de fet, nosaltres vam haver d'esperar que la porta pares just davant nostre per a, simplement, deixar-nos espitjar i entrar dins la llauna de sardines (de fet, crec que les sardines tenen molt mes espai del que nosaltres teniem) i confiar en que, al arribar a la nostra estacio algu altre ens espitjes cap a fora.
Carl! Si trobes feina i has d'agafar cada dia el metro... que Deu t'agafi confessat.
I que mes? Ummmmmmm... doncs res, que deixem enrere al Henrique amb l'esperansa de tornar-lo a veure algun dia i a Sao Paulo amb l'esperansa de que li construeixin mes linies de metro.
Jul, jul....
Carl! Si trobes feina i has d'agafar cada dia el metro... que Deu t'agafi confessat.
I que mes? Ummmmmmm... doncs res, que deixem enrere al Henrique amb l'esperansa de tornar-lo a veure algun dia i a Sao Paulo amb l'esperansa de que li construeixin mes linies de metro.
Jul, jul....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada