Després de Imacita ens vam aturar a Huanchaco, el segon paradís per als surfistes Peruans després de Máncora, el maaar, el maaaarrrrr
Allà ens vam allotjar a casa d'una dona que ens va tractar com a fillets. Aissssssss, que be!
I després l'Anna em va deixar..... si només van ser per 18 dies però ens vam separar, ella a Catalunya i jo a el Perú, el cop va ser tant fort per a mi que només Krishna podia aplacar la pena que tenia el meu cor, de manera que vaig marxar a buscar la llum a l'Ecotrulypark, allà vaig poder cantar a Krishna:
Hare Krishna Hare Krishna Krishna Krishna Hare Hare
Hare Rama Hare Rama Rama Rama Hare Hare
Hare Rama Hare Rama Rama Rama Hare Hare
Sincerament... després de 3 dies de Krishna amunt i Krishna avall i Rama amunt i Rama avall, en vaig acabar una mica fins als collons. Tot i que va ser molt divertit participar de les seves celebracions, totes plenes de musica i de cants. No crec que el típic capellà católic es deixes posar per un nen al cap un barret tipus pallasso del McDonals en mig de la missa i que continués cantant tant alegre.
Vet aqui una fotico del puestu... bonico de veres tu!
La resta de dies on els vaig passar? Doncs uns dies a Huanchaco, fent passejades pel mar, xerrant amb immigrants de totes bandes i passant el nadal menjant en un tupper ware menjar per emportar i jugant al parchís amb dos alemanys... ais, que típic.
I uns altres dies a Lima, amb ganes de matar al Richard, un americà afincat a Brasil que esta viatjant per el Perú i que es passava tot el dia practicant amb el piano del hostel, al final el c****on em va fer emigrar a un altre lloc on vaig poder gaudir del silenci.... el silenci.... a que sona be?
I finalment, va tornar l'Anna... amb una agradable sorpresa!
Moltes gràcies a tots aquells que vau participar del video! Va ser molt emocionant!
De tant en tant, se us troba a faltar :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada