L'Amazonas, l'última frontera, espai inhòspit, espai verd, espai per explorar, espai ple de bitxos, es pa i, es pa la e, i es pa totes les lletres de l'abecedari... ja que es moooooolt gran.
I com que es molt gran el volíem explorar, volíem endinsar-nos en les seves entranyes i copsar en la seva magnificència la esplendorositat de la selva rugent, vibrant i ferotge.
Per això vam contractar un tour de 2 dies i una nit que ens portaria a la increïble, acollonant, inabastable distància de 50km de Iquitos :p
On veuríem micos tant acostumats als humans que fins i tot s'emborratxen per oblidar que un dia potser van viure lliures.
On veuríem una anaconda que l'únic que intenta es tornar-se a posar a la piscina artificial i tenir uns minuts de tranquil·litat abans que arribi el següent grup de turistes per a fer-se fotos amb ella al voltant del coll.
On observaríem el peix mes gran del Amazones.. gran de veres tu! Que allò t'enganxa la ma i et fa pupita!
On faríem una excursió nocturna per la selva per veure les taràntules nocturnes i escoltar els inquietants sorolls de la nit, excursió que ens portaria la friolera distància de 10 metres de les cabanes de fusta amb mosquiteres on ens allotjaríem. Però si que vam veure taràntules i mosquits, molts mosquits.
On entraríem amb contacte amb poblacions indígenes, poblacions que tenen un contracte amb l'empresa turística i que van ser (literalment) importants de regions mes allunyades cap a Iquitos per a participar en danses ancestrals, danses que efectuen quan el guia que ens acompanya els avisa amb un crit ancestral per a que sàpiguen que venim amb so de pau, un crit que, a vegades, els dona temps de canviar-se els pantalons del Barça per les típiques faldilles fetes amb fulles de la selva. Un crit que, altres vegades (com va passar amb nosaltres), no senten perquè estan borratxos i llavors en veure'ns arribar han de amagar-se corrent per a canviar les seves vestimentes. Però cap problema, t'esperes 5 minuts a que es canviïn i després et ballen el que vulguis. Super-turisme-responsable!
I es que si vols veure animals com els que surten al National Geographic... doncs mira el National Geographic!! o be paga un pastón, amb p de pastón per a fer una excursió mes llarga i que t'endinsin mes a la selva i puguis estar hores i hores mirant fins que tinguis sort i vegis algo. O també pots fer-te el Chuck Norris i endinsar-te a la selva por tu cuenta i riesgo, o trobar un chollo... o jo que se!
Vaja, una turistada como la copa de un pino. Però tot i això, va ser divertit "estar a la selva", fer una excursió per a descobrir que la picada de una formiga et pot deixar mig immobilitzat (una formiga com el meu dit gros de la ma), penjar-se d'una liana o conèixer altres bitxos que et fan treure les ganes de donar una passejada tu sol per allà... I el paisatge es taaaaaaaaaaaaaant maco. I el riu Amazonas es taaaaaaaaaaaaant gran.
I l'endemà d'arribar de fer de Dr. Livington... cap a Belén.. va una burra ring ring yo me remendaba yo me remendé yo me eché un remiendo yo me lo quité, su molinillo y su anafre. Maria, Maria, ven a acá corriendo, que el chocolatillo se lo están comiendo.
En el portal de Belén rin, rin yo me remendaba yo me remendé Yo me eché un remiendo yo me lo quité, han entrado los ratones; y al bueno de San José rin, rin, yo me remendaba yo me remendé Yo me eché un remiendo yo me lo quité, le han roído los calzones.
María, Maria... ven acá corriendo, que los calzoncillos los están royendo.
En el Portal de Belén rin, rin, yo me remendaba yo me remendé yo me eché un remiendo yo me lo quité, gitanillos han entrado; y al niño que está en la cuna rin, rin yo me remendaba yo me remendé yo me eché un remiendo yo me lo quité, los pañales le han cambiado.
Maria, Maria ven acá volando, que los pañalillos los están lavando.
Ole y Ole!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada