La Paz i el cami de la mort

I ja a La Paz, a part de patir una salmonelosis i pasar-nos uns quants dies al llitet fent bondat, vam fer una altra guirada.

Baixar en bicicleta per el Cami de la Mort, un camí que ERA (i a vegades encara es) de la mort, ja que abans era l'únic pas per anar a Coroico des de La Paz, i clar, si en alguns llocs només fa 3 metres d'amplada i es creuen un camió i un autobús.... i a mes el camioneru te una mica de son, i potser plou i hi sumes que hi ha penyasegats de mes de 500 metres d'alçada... vaja, que no es un lloc on aniria a fer l'exàmen per a treure'm el carnet de conduïr.


D'altra banda, si vas en bicicleta (força mes estreta que un camió), si contes en que gairebé no hi passa ningú excepte uns altres 60 o 70 ciclistes guiris com tu amb bicicleta, i que els frens de les bicicletes estan allà per alguna cosa, no hi ha perill. A no se que et vulguis fer el guais i et passis de frenada en una corba i llavors facis una mena de bici-ponting i moris desnucat i destrossat, amb les extremitats repartides en una àrea de 50 metres cuadrats.... a mes d'un guiri l'hi ha passat això.


Però nosaltres... xino, xano, que el paissatge es mooooolt bonic i volem tornar a casa a menjar torrons i veure com el Barça guanya una altra copa d'Europa.

I de La Paz? Doncs una ciutat molt gran, rodejada de muntanes molt grans i amb un mercat i un museu de la Coca d'alló mes interessants. Sabieu que la Coca alimenta més que un plat d'escudella i de favada junts?

No?

Doncs apa, una cosa més que sabeu abans d'anar a dormir.

Bona niiiiiiit.

I tapa't.