Primera parada a la selva peruana: Iquitos

Arribem amb avió a Iquitos, al cor de l'Amazones, i la ciutat ens reb amb dos cops de puny a la cara, un de calor i l'altre de xafogor. Plaf, plaf, plaf, plaf... un rere l'altre els ganxos es van convertint en una inacabable pallissa! Per defensar-nos del ko, l'Aleix i jo ens dutxem 5 cops cada dia, però això no ens allibera del tuf continuo. I jo, a falta d'uns pantalons curts, llenço la meva vergonya contra les cordes i decideixo vestir-me amb els calçotets de l'Aleix. Realment és millor aguantar les seves burles que perdre aquest combat. Però tot és en va.

Iquitos és la ciutat més gran del món inaccessible per terra. Això i la seva proximitat amb les fronteres de Colòmbia i Brasil la converteix en un caramel per a tots aquells que volen esquivar la llei. De fet, Iquitos és tristament coneguda pel turisme sexual, i no sé si perquè ja anem predisposats a trobar-ne proves, però el cas és que no parem de veure homes extrangers, sols i amb cara de violadors caminant sense càmeres fotogràfiques pels carrers de la ciutat. Parlem amb una organització que treballa en aquest àmbit i ens diuen que hi ha noies, i també molts nois adolescents que fan una felació per l'irrestible preu de 2 soles (25 cèntims d'euro!). Amb un complet es guanyen un sopar. Aquella mateixa nit sorprenem 3 homes sopant en un restaurant, i al cap d'uns minuts, arriben dues noies, els fan uns petons i s'asseuen amb ells a sopar. Després marxen. Aquí s'ha acabat la relació comercial.

Aquestes sembla que ho fan per voluntat, però també n'hi ha d'altres que són víctimes de la trata de persones amb la finalitat d'explotar-les sexualment. Moltes són enganyades amb falses ofertes laborals, i elles, desesperades per la per misèria i pensant que han tingut un cop de sort, es deixen engalipar. Els mafiosos se les emporten a alguna ciutat, on les retenen, i allí les prostitueixen. Moltes són menors, però sembla que a la clientela li és igual. Encara els deu posar més catxondos veure les seves cares atemorides i els seus ulls plens de llàgrimes.

L'altre tema és que la ciutat també és un pol d'atracció per a potencials yonquees. Pels carrers d'Iquitos, es veuen bastants extrangers bruts i malgirvats vangant sense destinació. Malviuen com poden per un dosi. Un d'ells fins i tot ens enganya per treure'ns pasta. Ens explica un cuento que l'han atracat, que l'han deixat sense res, bla bla bla... i nosaltres, ingenus i acabats d'arribar, l'ajudem amb certes reserves, però decidits per por a que la seva història sigui certa. Després que el yonqui aconsegueix el seu botí, marxa corrent amb una mototaxi, una plaga a Iquitos, i se'ns acosta un veí per revelar-nos la veritat: el paio porta 2 anys fent el mateix, estafant a turistes pel mono.

Iquitos és calorosa, lúbrica i vibrant, i definitivament, ens agrada.