Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris argentina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris argentina. Mostrar tots els missatges

22/7/10

"Me violaron y me trataron como si lo hubiera provocado"

Nova entrada a Hemisferio XX. La entrevista mes dura que hem tingut fins ara. Entres amb una idea a la presó... i tot es desmonta... be... llegiu l'article i ja entendreu de que parlo.

"Me violaron y me trataron como si lo hubiera provocado"

Entré en el Penal de mujeres de San Salvador de Jujuy esperando encontrar un estandarte de la lucha feminista en Argentina: Romina Tejerina. El movimiento feminista tomó su caso como bandera para pedir la legalización del aborto en Argentina. Aseguran que si Romina hubiera podido abortar, su trágica historia no habría sucedido. Esta joven argentina fue condenada en julio de 2005 a 14 años de cárcel por haber acuchillado su hija el mismo día en que la parió, en el inodoro de su casa. Dijo que la criatura era fruto de una violación y que se cegó al ver la cara de su agresor en el rostro de su hija. Sin embargo, el caso no pudo probarse y Romina fue sentenciada sin atenuantes a pasar su juventud en cautiverio.

Continueu llegint l'història fent click aqui

8/7/10


Nova entrada a Hemisferio XX, a l'altra terra dels vins de Argentina, Salta i el Cafayate... allà on els guies turistics diuen que no hi ha comunitats indigenes nosaltres ens vam trobar amb la cacique d'una de les mes de 300 que hi ha.

"Los políticos no quieren un pueblo ilustrado, quieren un pueblo tonto"

A los 6 años el mundo de Angélica se desmoronó. Perdió lo que más amaba y de la forma más cruel. Sus padres la abandonaron y se quedó sola en una ciudad desconocida. Lejos de su cuna originaria, una comunidad indígena del norte de Argentina, Angélica tuvo que aprender a sobrevivir y a defenderse de un entorno hostil que nunca antes había conocido. Era la antesala de un camino lleno de golpes, físicos y morales. Careció de todo: de alimento, de ropa, de libros, y de afecto, y ahora que ya es mujer solo quiere darse a los demás. Ella es la cacique de su pueblo, y la obra de la que se siente más orgullosa: una biblioteca popular.

Continueu llegint el reportatge i veieu el video fent clic aqui

29/6/10

"La vida tiene más valor que las tierras"

Nova entrada a l'Hemisferio XX, justament la que correspon a la família que ens va acollir just el dia que l'Anna es va trencar el genoll i vam haber de tornar.

"La vida tiene más valor que las tierras"

Argentina es el tercer productor mundial de soja, y mientras unos hacen negocio con esta oleaginosa, en el interior del país miles de campesinos sufren sus consecuencias: desertización de la tierra, acoso, violencia y desalojos con total impunidad y con la complicidad de los poderes. Conocí la historia de Susana y Ramón hace un año en mi primera visita a Santiago del Estero. Allí me rompí una pierna, pero una vez recuperada, decidí volver para contar su historia.

Continueu llegint el reportatge fent clic aqui

11/6/10

"Una sociedad se juzga por como trata sus animales"

Nova entrada a Hemisferio XX

Pasta con carne, arroz con carne, verduras con carne, carne con carne… Un plato sin un pedazo de ternera, cerdo, pollo o cabrito levanta sospechas en Argentina. En el país con el índice más elevado de consumo de carne vacuna, con una media de 73 kilos por persona cada año, ser vegetariano es casi misión imposible. Poly, con 26 años, ha logrado ir a contracorriente.

Contineu menjant carn... ais, llegint el reportatge fent un simple click aqui

7/6/10

"Cuando estás fumando 'paco' no tienes miedo, te da coraje"


Nova entrada a Hemisferio XX

El sexo, las drogas y la soledad han marcado la corta vida de Pamela. Esta porteña tiene tan solo 18 años y ya ha conocido el infierno en la tierra. Huérfana de padre, un drogadicto asesinado por impago de deudas, Pamela creció con una madre ausente y dos hermanos conflictivos. Las dificultades de su infancia se agravaron cuando a los 8 años fue víctima de un abuso sexual por parte de su primo. Ella trató de olvidar su historia abandonándose a las sustancias prohibidas, y terminó cayendo en el pozo del paco, la droga de los pobres en Latinoamérica.

Contineu llegint l'història aqui

4/6/10

"La pasión del tango es necesaria para la pareja"

Nova entrada a Hemisferio XX, un altre reportatge que vam fer a Mendoza.

La música recorre todo su cuerpo y lo mueve hasta hacerlo doler. Hija de bailarina y nieta de un conocido compositor argentino, Tito Francia, Sofía adora bailar. Siempre fue uno de sus principales placeres y hoy es también su forma de ganarse la vida. Tras 13 años aprendiendo la rigurosa técnica del ballet clásico, se dejó seducir por el tango. Y no solo eso. Este baile, nacido en la ribera del Río de la Plata a finales del siglo XIX, hizo despertar el amor entre Sofía y uno de sus compañeros de baile, Claudio. Ahora más que nunca, los sentimientos que interpretan cuando suben arriba del escenario están a flor de piel.

Contineu llegint el reportatge i mireu el video aqui

2/6/10

"Puedo trabajar de sol a sol, pero lo haré para mí"

Nova entrada de Hemisferio XX, una noia que va treballar en la recollida dels "millors vins d'argentina" que alhora també son l'excusa per a fer unes de les millors explotacions laborals d'argentina.

El “Corralito” los golpeó en el 2001 como a tantos argentinos. Su padre no conseguía un empleo fijo, y en casa eran 7 bocas por alimentar. Así que todos deberían estrecharse el cinturón y contribuir como pudieran a la economía familiar, sobre todo ella, que era la hermana mayor. Con 15 años, Carolina y 2 de sus 4 hermanos, de 10 y 12, empezaron a trabajar cada verano en la vendimia, acompañando a su padre a recoger la uva que, fermentada, se convertiría en los mejores vinos de Argentina.

Contineu llegint el reportatge, aqui

31/5/10

"La policía siempre está con los de más arriba"


Una nova entrada de Hemisferio XX. L'entrevista la vam realitzar mentre estavem a Mendoza.

Vivía tranquila en su rancho de Jocolí, en la árida provincia argentina de Mendoza. Había crecido en esas tierras hace más de 40 años, con sus padres y sus 6 hermanos. Al casarse, se marchó de allí por un tiempo, pero cuando sus padres envejecieron, regresó para tomarles el relevo en el arduo trabajo de campo. Toda una vida tranquila, cuidando cabras, cerdos y gallinas, no la iba a perturbar cualquiera, o eso creía ella. Sin embargo, su paz desapareció el día que llamó a su puerta un ambicioso abogado sin escrúpulos con el objetivo de apoderarse de sus tierras y echarla de casa. Pisoteó sus derechos y arrasó su propiedad, pero a pesar de ello, Blanca todavía resiste.

Continueu llegint el reportatge aqui

11/5/10

Salta, Jujuy, diaguites i colors

Després de Santiago del Estero hem marxat cap a Salta i Jujuy, el famós nord-est argentí. També terra de vins i de paisatges de Western.


Ens hi hem passat una setmaneta.-Entre d'altres coses, visitant el Museu d'Alta Montanya de Salta. Impressionant i xocant veure unes mòmies tant ben conservades... hi varem tenir un debat amb membres de la comunitat indígena sobre el sacrilegi o no d'exposar aquests nens. Un dels membres era Misky Yaku, cacique d'una comunitat diagita de Salta, una de les mes 300 que hi ha. Amb ella vam visitar la quebrada de Cafayate (si alguna vegada hi aneu proveu el vi de Cafayate.. està sent el nostre vi estrella durant el viatge.. el Malbec sobretot) on varem poder visitar la seva comunitat, una comunitat on estan intentant recuperar les tradicions dels pobles originaris... be, ja ho llegireu a Hemisferio XX.

Misky Yaku, impresionant la seva història i la seva lluita

També vam entrevistar a una noia que va matar al seu nadó nomes néixer. A l'Argentina, ni que et violin pots abortar... clar que la noia aquesta ni es va plantejar l'avortament... i el "violador" va tenir el suport de tota la seva comunitat durant el judici... i... vaja, que anàvem amb una idea i l'entrevista ens va deixar completament desconcertats i descol·locats. Una bona lliçó per a aprendre a no tenir prejudicis de cap tipus.

I bé, moltes cosetes que també els nostres amics de Hofandos van fer, i que nosaltres, amb un atac d'originalitat galopant hem imitat ;)



I ara.... del desert, cap a l'excés d'aigua.

Tornant a Quimili



- Muy bien. Entonces, si llegan la policía y los paramilitares a echarnos de nuestra casa y ocupar nuestras tierras... ¿que podemos hacer?
+ Ir a denunciarlo.
- ¿Y si la policía no quiere atender a nuestra denuncia?
+ Les decimos que ellos no son nadie para decidir si pueden o no recibir la denuncia. Que si no lo hacen les denunciaremos a ellos ante asuntos internos de la policía.
- ¿Que ley nos ampara?
+ El articulo 4215!
- ¿Que pasa con este articulo?
+ Que es un articulo del código civil y si los terratenientes nos denuncian nos aplicaran el código penal.
- Entonces no estaremos protegidos por esta ley, no?
+ No.
- ¿Entonces que pasa?
+ Nos pueden acusar a nosotros de entrar en su propiedad, deternos y llevarnos a prisión. Aunque llevemos toda nuestra vida trabajando esa tierra y sean ellos los que con papeles truchos (falsos) quieran criminalizarnos.
- ¿Y que pasa en la prisión? ¿Que le hicieron a tu padre, Beto?
+(Beto): Le pegaron.
- ¿La familia de Beto es la única que ha sufrido esto?
+ No, casi a todos nosotros nos ha pasado lo mismo.
- Y que haremos nosotros como MOCASE?
+ DEFENDER LOS NUESTRO!

Benvinguts a la classe de llei agrària de la Universidad Campesina del MOCASE.VC.

80 joves de la província de Santiago del Estero venen una setmana al mes a aprendre allò que les escoles del país no ensenyen: Com protegir-se dels terratinents, dels paramilitars, de la policia corrupta, del capitalisme salvatge..


Si, hem tornat a Quimili, la regió de l'Argentina on l'Anna es va trencar el genoll. I hem compartit una setmana de classes amb els alumnes del MOCASE.VC. Aprenent com defensar-se de la policia, per a que es tant important l'aigua, quin es el cicle vital de les plantes, com actua el capitalisme i moltes altres coses.

I també hem tornat amb la família que ens va acollir aquell dia que l'Anna es va trencar el genoll.
Ha estat emocionant retornar amb una família que, d'alguna manera, ens ha acompanyat durant tot el temps que varem estar a catalunya recuperant-nos.

Es curiós. Quan dèiem a la gent d'Argentina que aniríem a Santiago del Estero, ens deien: "Para que, si allí no hay nada".


Res?


A tot arreu hi ha gent. I si hi ha gent... hi passen coses. I moltes vegades coses gens agradables que queden amagades als ulls de la majoria de la població.

Total.. Argentina que es? El Perito Moreno, Iguazú i el tango? O hi ha vida mes enllà?

Santiago del Estero, la última frontera. Aquest son els viatges de la nau Enterclauielduroprise, continuant la seva missió: explorar nous i desconeguts mons, buscar noves formes de vida i noves civilitzacions, arribant allà on ningú ha estat abans.



6/5/10

A Mendoza

Arribem a la terra argentina dels vins, Mendoza!
I mentre tots els nostres companys del hostel encadenen una excursió rere l'altre i s'emborratxen amb continues degustacions de vins, què fam nosaltres? Treballar i treballar! Mira que som treballadors eh!

Però la feina també dóna les seves satisfaccions, i punts de vista diferents. Mentre tothom paga per gaudir de la diversitat de vins de les millors bodegues, nosaltres vam parlar amb una temporera, la Carolina, que ens va explicar com va treballar sense contracte per diferents empreses viticultores i agrícoles des dels 15 als 20 anys. I com havia de carregar sacs de 20 quilos per ajudar la seva família a sortir endavant.

També vam poder conèixer els efectes que té en els camperols de la zona la presència d'aquests grans monocultius i el poder que tenen els empresaris per gestionar l'aigua, deixant sense reserves als pagesos de l'entorn en zones àrides. Es veu que els diners ho poden tot! I altres històries que veureu més endavant a l'Hemisferio XX!

Però tampoc podíem prescindir de l'oferta turística, així que ens vam apuntar a una sortida en bicicleta per la ruta dels vins. Quin perill! Peladejar per una estreta carretera plena d'automobilistes inquiets i farts de turistes que ni s'arreconen per adelantar-te, ni frenen, ni res de res! Fins i tot ens van explicar que un camió va arrencar una part del fre de la bicicleta que conduïa una noia i ni es va parar! Animals! Així que ens vam portar bé i només vam beure un parell o tres de copetes. Si bebes no conduzcas! Ara, el vi, boníssim!

2/5/10

"Cuanto más responsable te haces de lo tuyo, menos te enfermas"

Nooooova entrada de Hemisferio XX


Hoy en día, mientras las universidades forman cada año miles de nuevos médicos especialistas, que con avanzada tecnología libran una cruda batalla contra las enfermedades del cuerpo, algunos sanadores fuera de la línea científica consiguen los mismos, o mejores resultados, desde una perspectiva global, y con métodos difícilmente demostrables. Eloísa es una de ellos. Se autodefine como “una curandera científica e intuitiva”, y su principal aportación ha sido descubrir centenares de plantas y flores con propiedades curativas en El Bolsón, en Argentina. Siguiendo la teoría de las Flores de Bach, sus flores tratan de contrarrestar el desequilibrio emocional que subyace en algunas enfermedades, y el caso es, que la fama la precede.

Contineu llegint
aqui

27/4/10

"Al perder la virginidad, pensé que si me hacía monja me perdería lo mejor"

Nou article a Hemisferio XX

A Blanca Rosa le salieron a
las a los 7 años. A esa edad, su padre, un aristócrata chileno en la ruina y adicto al alcohol, enfermó de tuberculosis, y para protegerla de un posible contagio, sus padres decidieron ingresarla en un internado de niñas pobres. Sólo volvía a casa los fines de semana, llena de gozo y de piojos. “En el internado, todas mis compañeras lloraban porque echaban de menos a sus padres y yo no entendía ese juego emocional. Para mi fue maravilloso porque descubrí la libertad de estar sola en el universo, sabiendo que en casa me esperaban unos padres que me amaban”.

Continueu llegint
aqui

25/4/10

"Me siento remujer, con los ovarios bien puestos"

No, no ho dic jo, ho diu Laura Piltri a Hemisferio XX, la dona que ha fet que m'agradi la cervessa negra.

La primera vez que coción fué un desastre. El sabor era asqueroso y la ceveza tenía tanto gas concentrado que las botellas donde las envasó se convirtieron en improvisados cohetes al abrirlas. Esa fue una tarde divertida pero frustrante, puesto que tuvo que desechar el ansiado líquido dorado y buscar otra receta. Desde entonces han pasado ya 8 años, y Laura, junto con su compañero Marcelona, no sólo ha logrado crear una rica cerveza artesanal, sio que hoy tiene su propia fábrica en El Bolsón, la Patagonia argentina...

Continueu llegint el repor i veieu el video de com es fa una cervessa artesanal, aqui

13/4/10

Que ens vam deixar les fotos del Peritooooo

Iep, que aqui estan les foticos del Perito Moreno i el Fitz Roy.

Qui no te cap ha de tenir cames.

"Quiero aprender a leer y a escribir"

Nova entrada a Hemisferio XX

Siempre va sobre ruedas, la acompañan a todas partes y a menudo hablan por ella. Des de que se levanta, manos ajenas l
a visten, la asean, le preparan el desayuno, le dan de comer y la llevan al baño. Hilen no conoce otro estilo de vida. Desde que nació, hace 19 años, convive con una parálisis cerebral y una rigidez muscular (hipertonía) que le impiden moverse libremente. Sin embargo, Hilen no se conforma con vivir como ahora. Des de Ushuaia, la publicitada ciudad más austral del mundo, ella sueña con una vida independiente que le permita salir del fin del mundo.

Continueu llegint
aqui

11/4/10

El Bolson


Aibó, aibó, a la granja a currar, los que gastan mucho tienen que ahorrar, aibó, aibó, aibó, aibó...

Després de fer el turista durant moltes setmanes, vam decidir que ja era hora de posar-nos a treballar (ejem... be, l'Anna ja treballa força, però és un dir jiji), la cosa era estalviar, així que ens vam inscriure a la web del Woofing d'argentina i vam anar a parar a la granja de l'Horacio, la Mónica i el Rodri: granjalosenebros.blogspot.com

La primera setmana va ser mortal: Treballavem de sol a sol, 9 hores diàries basicament tallant llenya i cuinant, a canvi d'allotjament i menjar. Com que no teniem temps ni per a treuren's els mocs i les nostres mans feien pena entre tants talls i llagues, vàrem decidir marxar en acabar la primera setmana. Però l'Horacio ens va contraofertar amb treballar només pel matí, per a que tinguessim temps per a fer reportatges per al blog d'Hemisferio XX, i per a coneixer una mica mes de prop la Permacultura. Total, que al final vam estar-hi 20 dies. I ben contents tu!!

D'allà marxem sabent que es poden fer cases amb ampolles de plàstic, de vidre, que les cuines rocket son la hòstia, que es pot tenir un orgasme mentre estas parint (pròximament a Hemisferio XX), amb noves receptes de cuina, sabent que els yuyos (les males herbes) ho poden curar gairebé tot, que la cervesa negra pot arribar a estar bona (per a l'Aleix abans era només aigua bruta), que al sostre de casa hi pots tenir un jardí i moltes, però moltes, però moltes mes coses que no us expliquem aqui perquè ens fa mandra :p

Però si voleu veure unes foticos...

vista vespertina de la granja

l'Anna fent musculs amb el pre-pa

feu-me un ingrés al compte corrent per a que em compri la camisa de cuadres

de dreta a esquerra: Horacio, Mónica, Joel, Kate, Rodrigo i nosaltres

la casa on viviem, amb mig "sostre viu"

La resta de fotos, aqui

10/4/10

Perito Moreno i Fitz Roy


El famós Perito Moreno

+Portem aquí 5 hores, i comença a fotre un fred que pela, tu.
-Doncs què, nos alavamos?
+Ala vamos, ala vamos...
- Ala venimos, ala venimos!

I mentrestant anàvem fent via entre llargues fileres d’arbres que ens ho tapàven tot…patapammmmmm!

+Aleix!!! Que cau un tros!!!
-Me cagon l’ou!! Corre, corre! Cagon l’ou, mira com crida tothom i nosaltres aquí!

I quan arribem al mirador de dalt…un guiri de merda amb cara d’estúpid restrenyit ens diu: “Guys! Have you seen the big one falling?”. Que traduït al català volia dir: Pringaos! Us heu perdut la caiguda més espectacular del dia!

"Nooo, what a pitty!" Que en català vol dir “deixa de mirar-me amb la teva caracúlica, tan de bo el tros de gel hagués caigut damunt la casa de la teva família….nyrlegwl egjwleg!"

Ens 5 hores dóna temps per a probar moltes coses... xula, oi? (inspirada en nomadink)

Després de la visita llampec a El Calafate vam marxar cap a El Chaltén, un poble construit només pels excursionistes. Allà s'hi troba el mític Fitz Roy, del qual, només vam veure els núvols que l'envolten.

el Fitz Roy és el pedrot darrera els núvols

Una de les coses xules que hi vam fer, després de caminar 7 hores en un dia i destrossar-nos els peus, va ser sopar amb el Jose i la Julia, dos nois amb qui ens vam retrobar despres d'haver compartit el creuer pels canals de la Patagonia... es veu que tots els guiris fem el mateix recorregut, ja que també ens vam trobar a Ushuaia.

Amb el Jose, la Julia i el pingüí borratxo

i ja està! que no teniu res mes a fer que mirar com em moco? pireu a treballar!!

La fi del món? Yunamieeeeerdapasubocaaaaaaa!

-Bienvenidos al fin del mundo!
+Ui sí. Yunamieeeeerdapatubooooca! Que més al sud encara hi ha món! Mamón!
-Sí, pero no se lo digas a nadie, que nos hemos gastao muxa pasta en publicidad...
+A mi blog vas!
Ushuaia no és el poble més austral del món, encara hi ha món mes avall, Puerto Williams, Puerto Toro, Puerco Espin.... no, puerco espin no, però Puerto Toro sí.
Total, que tot i que s'ha gastat un munt de pasta en dir una mentida, s'ha de dir que s'hi pot estar molt bé a Ushuaia. Sobretot a l'albert Yukush, escoltant tot el dia Amparanoia, i Amparanoia, i Amparanoia, i Amparanoia.... al final teníem amparanoia persecutoria (juas juas, chist fàcil).

Hi fa fred. Sobretot de nit i si no portes res a sobre.

També es poden compartir barbacoes, anar a prendre unes birres, caminar per un dels paisatges mes macos dels que hem vist fins ara (i mira que n'hem vist de macos), i menjar "centollas" de gratis gràcies als repors per a Hemisferio XX i coneixer una mica més la gent del poble.

Al cap de 7 dies al hostel, gairebé érem part del personal i hem aconseguit que Fermin Muguruza i Manel prenguin una mica de l'espai que ocupa Amparanoia.

Ais sí... què hem fet:

- Passejar per el parc nacional de Tierra del Fuego (BONICO DE VERES, TU)
- Fer realitat el somni de l'Anna de veure pinguinus (shmugru, shmugru)
- Compartir unes pizzes per sopar amb la familia de la Hilen (coming soon in Hemisferio XX)
- Menjar "centollas" (que si no quieres unas, te las comes todas... parientes de las lentejas) de gratis gràcies a la Silvia i al seu marit.- "Convidar" a sopar 3, 4, 5, 6? vegades amb el... ais... no recordo el nom però era el doble del Raúl de l'Irlandes
- I parlar amb el Roli (un tipet de puta mare) de la ciutat amagada de Erks... que no sabeu on son? mireu, mireu
- Menjar.
- Cagar.
- Dormir.

I...

- Prou!
+ Però Anna...
- Prou! Prou! Prou! Vull les fotos jaaaaaaaa

Platgeta al Parc Nacional de la Terra del Foc

La cosa vermella no és un pingüí de l'illa Martillo, encara cal identificar l'espècie!


O pinguino míooooooo, pinguino tuyyyyoooooo!

Un asado compartit al Yakush. Excel·leeeeeeeent!

Moll d'Ushuaia moll

Mes foticos aqui

Fotico tico tico ti, fotico tico ta

Hola a tothom i mes concretament a ningú.

Sabem que no podeu dormir esperant les nostres cróniques des de l'altra punta del món.
Sabem que dia i nit poseu espelmes a la Moreneta per a que expliquem que hem fet a Ushuaia, al Perito Moreno, a El Chalten, a El Bolson o que estem fent ara a Mendoza.

Pero all i aigua.

Ara com ara toca una meravellosa sessió de les foticos que vam fer mentre feiem el creuer pels canals de la Patagonia xilena i les foticos de les Torres del Peine i que PER FI he pujat al ciberespai sideral.

Quan fa d'aixó... mil anys? Bé, vosaltres trieu. O les mireu ara a casa vostra i per tant podeu mentir en dir-nos que les heu vist, o a la tornada quedem per a una d'aquelles sessions taaaaaaant ansiades per tothom quan algú et diu:

Perquè no quedem per sopar i us ensenyem les 3.987 fotos del cap de setmana que vam passar a Berlín?

Aixó es el creuer pels canals.



I aixó son les Torres del Paine




Apa, agafeu crispetes, desconecteu el mòbil, i feu un pipí, que en teniu per estona.

Fins araaaaaa