Imacita i xamanEs

I cap a Imacita s'ha dit!

El Mundo potser ens ha tancat el blog (be, potser no, de fet es Ens Ha tancat el blog) però aixó no vol dir que puguem continuar coneixent interessants històries de dones d'arreu del món.

De fet, a Lima vam entrevistar a dones analfabetes, un breu apunt sobre això:

Resulta que el president del Perú va prometre que durant el seu mandat el Perú estaria lliure d'analfabetisme, per a que un país es consideri lliure de analfabets ha de tenir menys del 4% de la població analfabeta, que podem fer llavors? Doncs cursos a punta pala per a "ensenyar" a llegir i a escriure, i quan la gent acabi el curs, doncs li donem un certificat i listos, uno menos en la lista.

Be, doncs aquests cursos els fan a gent generalment gran i duren 3 mesos a raó de 6 hores a la setmana. Es a dir, volen fer aprendre a llegir i escriure a gent gran en només 3 mesos... la realitat? que en prou feines aprenen a esciure el seu nom... però amb això ja els hi donen el certificat i el mes important: Alan Garcia podrà dir, segurament, al final del seu mandat (aquest any) que el Perú no te analfabets....

Aqui... l'Antonia, queda clar, no?

Nosaltres vam entrevistar a dones que portaven 2 anys aprenent a llegir i escriure en una ONG Evangelica i en prou feines ho feien... però aixó si, el món estarà mes content de tenir un país menys analfabet.. i les ONG deixaran de rebre fons perquè... pa que invertir diners per aprendre a llegir i escriure en un país on "no hi ha" analfabets?

També vam entrevistar a dues dones víctimes de Sendero Luminoso... be, això ho deixo per a explicar-ho quan ens veiem cara a cara...

I com deia: Cap a Imacita s'ha dit.

Imacita es un poble de la selva amazonica peruana, com a 9 hores de Chachapoyas, un lloc on hi fa mooolta calor i on uns minúsculs mosquits et poden deixar mes de 500 picades només a la cama esquerra... i ho se perquè em va passar... i la picor dura 3 dies!!!

Allà voliem entrevistar a dues dones: Una curandera / xamana i a una mestra que pretén educar a les noves generacions indígenes per a que reaprenguin a cuidar de la selva.

Entrevistes massa llarges i tant plenes de detalls interessants que em fa maaaandra reproduïr aqui ara, no sabria per on començar i encara menys per on acabar... pero us regalarem un caramelet: una cançó que et canten per a conservar la parella mentre estas ayahuascat o fumat en plena sessió terapèutica xamanera...

I aixó es tot d'Imacita.. un lloc on, si hi aneu, podeu anar a dinar i sopar al menjador popular, i preguntar per una noia que vol ser turista i ensenyar la seva terra als estrangers... de cognom es diu Cancer... de nom... no ho recordo :(

També es on viu molta de la gent que va participar en els fets de Bagua, on es van dedicar a tallar el coll a mes de 30 policies... tenien força ràbia perquè el govern volia vendre les seves terres a una empresa petrolífera...

I si voleu saber mes cosetes, ens convideu a sopar quan tornem i fem petar la xerrada sobre aquesta i mes cosetes :p