Kuélap... millor que Machu Pichu?

I després de la gira amb Nomadas marxem cap a Chachapoyas... ejem... si, mira, es lo que hay... es veu que les dones de fer feines en segons quins llocs també netegen, ejem... molt bé, després d'aquest acudit dolent i masclista anem per feina.

A Chachapoyas, ruinisticament i pedristicament i sarcofogicament parlant, hi ha dues de les restes arqueològiques mes maques que hem vist durant el viatge, es tracta de la ciutat precolombina de Kuélap i dels sarcòfags de Karajia.

Els sarcòfags son aquests, i on els van anar a posar te coll....

Que qui es aquest tipet que senyala on estan els sarcòfags? Ni idea, les fotos les he pillat del Google Imatges perquè em feia mandra triar-les del disc dur... però son igualitas igualitas a les nostres tu, ves per on!

Kuélap es una ciutat moooolt antiga d'una civilització moooooolt antiga que tenien moooooolta força de voluntat, tanta com per a moure 3 vegades mes pedres que les utilitzades per a fer les famoses piràmides d'Egipte (aquelles tres que surten a totes les fotos) per a reomplir el terra de la ciutat i anarla fent cada cop mes gran. A mi personalment (aleix) em va impressionar mes Kuélap que el Machu Pichu, clar que el paissatge al voltant del Machu Pichu es mes maco, però lo de Kuélap... i això que només han investigat el 18%, la resta encara continua sota terra i arbres... I es moooooolt mes econòmic anar a Kuélap!

I una excursioneta per veure la tercera cataracta mes alta del món (segons els peruans, segons d'altres es la 15 o 16... com que te dos salts.... però vaja, que si busqueu per internet surt aquesta com la tercera, però si voleu ser tiquismiquis.... d'on surt l'expresió tiquismiquis? algú ho sap?)

El paissatge molt maco, la calor, molta també.

Aaaaaaaaaaaaaaaaaa, i Chachapoyas, es un poble tant maco que et quedes així:

No, de debó, es molt maco.. dels mes macos del Perú... que hem visitat clar...

La palabra ‘tiquismiquis’ deriva del latín que se hablaba en territorio hispánico durante el medioevo. En concreto, procede de una evolución de los vocablos tibi(para ti) y mihi (para mi), que pasaron a pronunciarsetichi y michi por lo que algunos expertos lingüistas consideran una “extravagante ultracorrección”.

El caso es que tichi y michi se pusieron de moda, y de ahí surgió la palabra ‘tiquismiquis’, entendida como ‘cositas para mí, cositas para ti… minucias exageradas’. Fruto de esa misma corrección coyuntural surgió la palabra aniquilar: nihil (nada) pasó a decirse nichil, origen de annichilare.

Son sinónimos de ‘tiquismiquis’ los adjetivos remilgado, melindroso, pejiguero, meticuloso y puntilloso, entre otros a los que podemos sumar los ya citados en el primer párrafo.