El mercat de Belén: empassa't el cuc!

Un dels atractius de tota ciutat és el mercat, i diuen que el d'Iquitos és la bomba, que entre les seves parades hi pots trobar qualsevol cosa: tortugues, caimans, cucs, i brebatges que et poden fer veure el teu futur, o acabar amb ell! Així que un dia de bon matí marxem cap al barri de Belén,el barri més pobre d'Iquitos, per veure quin pa s'hi dóna.

A mesura que ens hi anem acostant, ens envaeix una pudor indescriptible, i el terra va desapareixent sota una catifa de merda. Plàstics, papers, restes orgàniques per tot arreu, llaunes... aquí no es recicla res, de fet no cal perquè tot ho tenen a l'abast, a peu de carrer! I el temps que s'hi deu estar tota aquesta merda allà acumulada no me'l vull imaginar. Ens expliquen que un dels problemes és que els escombriaires no entren en aquest barri perquè els carrers són massa estrets. Tot s'ho han de manegar ells mateixos, i amb el munt de deixalles que genera un mercat, imagineu-vos la feinada!

Un altre problema que tenen a Belén son les innundacions. Cada hivern, quan comença la temporada de pluges, el cabdal del riu creix d'una manera descomunal, fins a 3 i 4 metres per sobre del nivell que nosaltres veiem el dia de la nostra visita.

I mentre hi ha cases que ja es construeixen alçades sobre pilones de fusta per protegir-se de la crescuda del riu, hi ha altres cases que cada any veuen com les seves plantes baixes desapareixen durant mesos sota el riu, el Nanay.

Però la gent que no pot pagar-se una obra millor, de fet la majoria de la gent del barri, s'han ingeniat un sistema per adaptar-se a les condicions inclements del clima: cases flotants. Increïble! Les construeixen sobre un tipus de fusta que és molt poc densa, i la casa va surant i pujant a mesura que creix el riu. Ara, això també té un preu: cada 4 anys han de canviar tota la base, i la casa en sí té una vida limitada de 10 a 15 anys.

El barri flotant de Belén és la Venècia d'Amèrica del sud, però mooooooooooooooooolt més pobre i moooooooooooooooooooolt més bruta. Visitem una de les cases, la del germà del guia que ens acompanya, i descobrim que dormen directament sobre el terra de fusta. Res de llits, res de matalassos, només una tovallola per aïllar-se de la humitat.

Viuen al riu, caguen al riu, es banyen al riu, tot ben barrejat, i resisteixen tu! I en canvi nosaltres, per qualsevol cosa ens passem dos dies enganxats a la tassa!

Fent neteja al costat de la letrina que desemboca allà mateix. El que no mata engreixa, diuen oi?

I què hi ha al mercat? Doncs para muestra un botón!

Se va el caimán! Se va el caimán!

Un remei per tots els mals!

Tortuga a la crua!

Si algú en vol tenim contacte a Iquitos que us en pot enviar ;)

I el més emocionant i esperat de la jornada... Per primera vegada vam tastar cucs! Una culleradeta d'una cassola plena de cucs del tamanyt d'un dit gros, fastigós!! Són els suris, i els treuen de l'escorça d'algun arbre. Molt sa i nutritiu!!

A l'Aleix li van semblar... deliciosos?

I a mi... la textura fastigosa, i el gust: bo!

Ja tenen raó ja amb alló que diuen de: Ojos que no ven...