Torres del Paine

Després del creuer pels canals de la patagonia xilena desembarquem a Puerto Natales, porta d'entrada del Parc Nacional de Torres del Paine. El circuit de la W, de la O, de la Q.... un paradís per a uns excursionistes intrépids i amants dels riscos extrems com nosaltres.

Anna - Tens l'Inistone?

Aleix + Si.

- L'Indasec?

+ Si.

- L'audifon?

+ Que?

- QUE SI HAS AGAFAT L'AUDIFOOONNN!!!

+ Si.

- Les gotes?

+ Si.

- Les pastilles pel mareig?

+ Si.

- Les grogues?

+ Si.

- Les vermelles?

+ Si.

- Les blaves?

+ Si.

- Perfecte, ja estem mes que preparats per a la nostra mega-aventura: Un día de visita guiada amb minibus al parc.

Vam estar mirant de fer la típica ruta de la W, la mes concorreguda del món diuen, però despres de parlar amb alguns que l'havien feta i d'escoltar la frase màgica: Lo que mas sufren son las rodillas. Vam desistir de fer-la i ens vam limitar a fer una excursió guiada pel parc, la Viejo's Tour.

Bonico de veres tu!

Aqui teniu algunes foticos:

També a Puerto Natales va ser on vam detectar per primera vegada un síndrome que espero que haviat estigui inscrit dins del DSM4 i que Pfizer o Bayer em doni alguns drets de la patent del medicament que poden inventar per a guanyar ¿mes? diners. Es tracta del síndrome del viatjer que només te 10, 15 o 30 dies de vacances hi ha de veure 3.456.789 coses, o Síndrome Viatjerquefewdaysandvolseelahostiadecoses (si el nom es llarg sembla mes xungo).

Definició del Sindrome Viatjerquefewdaysandvolseelahostiadecoses: Diguis d'aquell viatjer que arriba a l'alberg a les 20h, a les 20h30min ja ha tornat del super on hi ha comprat 34 pots en conserva per a pasar 5 dies d'excursió acampant, ha sopat a les 22h despres de organitzar la motxilla, a anat a dormir a les 23h i a les 7 del matí ja ha desaparegut per sempre mes de les nostres vides.

Amb aquests síndrome... tots els allotjats al nostre alberg i el 98% dels turístes de Puerto Natales.

I es que poca cosa mes es pot fer en el poble de Puerto Natales... a part de treballar-hi, tenir-hi familia, cuidar dels fills, anar a escola, enamorar-se de la mes guapa de la classe, intentar muntar un negoci com a fuster, no tenir vacances durant 10 anys, possar-se malalt, treure la neu que cobreix el cotxe per a per poder anar a treballar... el típic que passa a qualsevol "ciutat turística".

Si algun dia hi aneu allotjeu-vos a l'alberg Esmeralda, parlar amb el seu amo es tot un plaer.

Clar que potser ja no hi es quan hi arribeu... la vida dona moltes voltes.