Ais si, osea, qué te voy a contar, como que hemos ido de cruzero, ¿sabes?
Doncs sí, mentre mig país s'ensorrava per culpa del terratrèmol més gran de la història de Xile nosaltres estàvem de creuer.
Doncs sí, mentre mig país s'ensorrava per culpa del terratrèmol més gran de la història de Xile nosaltres estàvem de creuer.
Vam marxar just la tarda abans de que succeís, de Puerto Montt a Puerto Natales, 4 dies de viatge amb un vaixell de càrrega.
Com vam decidir agafar aquest vaixell:
- Hola, d'on sou?
* De Lleida.
+ Jo de Madrid, però sóc Bomber a Tirig.
- I qèe? per aquí de vacances? (típica pregunta)
+ Sí, acabem d'arribar de creuer des de Puerto Natales.
- A si?
...bla bla bla bla bla bla bla....
Total, que el tipet ens explica mil meravelles del creuer i dues hores abans de que surti el nostre bus cap a Bariloche per a fer 36 hores de viatge fins arribar a El Calafate decidim cancelar el bitllets i comprar dos passatges per al creuer.
un momentet del creuer
Aleix: Hola volem cancelar el bitllet (en castellà, clar)
Tipeta del bus: No poden, es massa tard.
Aleix: Bé, tant se val, doncs perdem els diners i marxem a comprar el bitllet, que només queden 20 minuts per a embarcar.
Anna: Però no tenim pesos xilens! No podem agafar un taxi!
Aleix: Anem al caixer automàtic.
El tipet de Tirig: No funcione, jo ara vinc d'allí i estan tots penjats.
A&A: Merda!
Guiri: Excuse me, do you have tickets to bariloche?
Tipeta del bus: No.
A&A: We yes!!!!! We can! We are lucky to find you! We love you!
Al guiri li cau una gota de suor pel front però finalment ens compra els bitllets. Ja tenim pempins per agafar el taxi.
Comprem els bitllets amb un 25% de descompte per a ser d'última hora (es veu que no hi havia gaire gent), en principi havíem de dormir en lliteres al mig dels passadissos. Volíem l'opció més econòmica.
Finalment ens posen en un camarot per a 4 persones i només hi som nosaltres dos.
Tipeta del bus: No poden, es massa tard.
Aleix: Bé, tant se val, doncs perdem els diners i marxem a comprar el bitllet, que només queden 20 minuts per a embarcar.
Anna: Però no tenim pesos xilens! No podem agafar un taxi!
Aleix: Anem al caixer automàtic.
El tipet de Tirig: No funcione, jo ara vinc d'allí i estan tots penjats.
A&A: Merda!
Guiri: Excuse me, do you have tickets to bariloche?
Tipeta del bus: No.
A&A: We yes!!!!! We can! We are lucky to find you! We love you!
Al guiri li cau una gota de suor pel front però finalment ens compra els bitllets. Ja tenim pempins per agafar el taxi.
Comprem els bitllets amb un 25% de descompte per a ser d'última hora (es veu que no hi havia gaire gent), en principi havíem de dormir en lliteres al mig dels passadissos. Volíem l'opció més econòmica.
Finalment ens posen en un camarot per a 4 persones i només hi som nosaltres dos.
yupiiiiii
De luju! I tot pel mateix preu.
Us havia dit que tenia una flor al cul? Ara ja ho sabeu.
- I el creuer? Què tal el creuer?
+ Mireu algunes foticos:
Us havia dit que tenia una flor al cul? Ara ja ho sabeu.
- I el creuer? Què tal el creuer?
+ Mireu algunes foticos:
Vam veure el glaciar Pio XI, el glaciar més gran del món (sense comptar els pols nord i sud). Una bestialitat, 6 quilòmetres de ample i uns 100 metres d'alt. A mes a mes el vaixell es va poder apropar fins a 260 metres, quan normalment el veuen des de 500 o fins i tot un quilòmetre, depenent del temps i del gel que hi hagi al mar.
També foques i dofins i fins i tot balenes... encara que de lluny i petites.
I l'última nit una festeta que va amenitzar meravellosament el senyor Cristian Troncoso (tot i que no va tocar cap de les seves cançons) i en la que em va tocar una ampolla de vi per ser l'únic al que no li va sortir cap número en el bingo. La vam compartir amb brasilers, colombians, escocesos, xilens i un asturià i una alemanya.
Anna: Va, posa el video.
Aleix: Que nooooooooooooooooooooo.
Anna: Vaaaaaaaa
Anna: Vaaaaaaaa
Aleix: No, com a molt posaré la resta de fotos d'aqui a uns dies, que ara la connexió va mulenta i tinc son.
I ara... cap a las Torres del Paine!
Doncs per aquí també hem vist molta neu. Resulta que ha nevat, fins i tot al Prat. Ja us explicaré un dia la petita odissea que representa el viatge entre Les Franqueses del Vallès i el Prat durant la nevada més important dels darrers n anys a Catalunya. Resulta que m'hi he estat més de 4 hores, i és que el paisatge era tant maco que no he pogut resistir-me a fer-lo amb tota la tranquil·litat del món.
ResponEliminaBé, xiquets, gaudiu de l'estiu, que aquí el clima està canviant. Per cert, heu vist "El dia de mañana", pos lo mismo però en xicotet.
Veig que tothom s'ha quedat glaçat. Si no fos perquè els grills no fan hivern... ara sonaria cric, cric, cric.
ResponEliminaEn resum, que avui ha fet sol i ha desaparegut qualsevol referència a la gelera Pio Xi.