La clau i el duro: La fi del món? Yunamieeeeerdapasubocaaaaaaa!

-Bienvenidos al fin del mundo!
+Ui sí. Yunamieeeeerdapatubooooca! Que més al sud encara hi ha món! Mamón!
-Sí, pero no se lo digas a nadie, que nos hemos gastao muxa pasta en publicidad...
+A mi blog vas!
Ushuaia no és el poble més austral del món, encara hi ha món mes avall, Puerto Williams, Puerto Toro, Puerco Espin.... no, puerco espin no, però Puerto Toro sí.
Total, que tot i que s'ha gastat un munt de pasta en dir una mentida, s'ha de dir que s'hi pot estar molt bé a Ushuaia. Sobretot a l'albert Yukush, escoltant tot el dia Amparanoia, i Amparanoia, i Amparanoia, i Amparanoia.... al final teníem amparanoia persecutoria (juas juas, chist fàcil).

Hi fa fred. Sobretot de nit i si no portes res a sobre.

També es poden compartir barbacoes, anar a prendre unes birres, caminar per un dels paisatges mes macos dels que hem vist fins ara (i mira que n'hem vist de macos), i menjar "centollas" de gratis gràcies als repors per a Hemisferio XX i coneixer una mica més la gent del poble.

Al cap de 7 dies al hostel, gairebé érem part del personal i hem aconseguit que Fermin Muguruza i Manel prenguin una mica de l'espai que ocupa Amparanoia.

Ais sí... què hem fet:

- Passejar per el parc nacional de Tierra del Fuego (BONICO DE VERES, TU)
- Fer realitat el somni de l'Anna de veure pinguinus (shmugru, shmugru)
- Compartir unes pizzes per sopar amb la familia de la Hilen (coming soon in Hemisferio XX)
- Menjar "centollas" (que si no quieres unas, te las comes todas... parientes de las lentejas) de gratis gràcies a la Silvia i al seu marit.- "Convidar" a sopar 3, 4, 5, 6? vegades amb el... ais... no recordo el nom però era el doble del Raúl de l'Irlandes
- I parlar amb el Roli (un tipet de puta mare) de la ciutat amagada de Erks... que no sabeu on son? mireu, mireu
- Menjar.
- Cagar.
- Dormir.

I...

- Prou!
+ Però Anna...
- Prou! Prou! Prou! Vull les fotos jaaaaaaaa