Si, ja fa uns dies que estem per aquestes terres passant l'estona mentre esperem que operin a l'Anna i tornar a marxar d'aquí uns mesos, mentrestant... el blog de l'Anna, encara dona guerra.
Aqui en teniu un tastet:
Los pechos de la vida
Hay imágenes que a uno se le clavan en la memoria y nunca más desaparecen. Una de las más hermosas que recuerdo, en realidad es fruto de mi fantasía, y surgió durante mi adolescencia cuando leía el best seller de Noah Gordon, 'El Médico'. Ese verano, encontré entre las páginas de este tochote una escena que me maravilló: una mujer amamantando a su recién nacido y a la vez dejando que el padre de la criatura succionara su otro pezón con fruición
L'Anna ja s'ha fet diverses proves i efectivament passarà per el quiròfan en les properes setmanes, cosa que vooool diiiiir que estarem per aquestes terres durant 3 o 4 mesos entre operació i recuperació, si tot va bé.
Què significa això? Doncs que ens podreu tornar a veure amb persona i que cerco feina.
Sí, CERCO FEINA (ho poso en majúscules i negreta per a que no us passi per alt), és a dir, que si algú sap de quelcom que pugui fer, que ens envii un email o ens truqui.
A grans trets podria fer 3 coses:
De massatgista / terapeuta de Shiatsu.
D'informàtic.
Del que sigui.
Usease, que si sabeu d'algo... penseu que som dos persones a l'atur, i que necessitem menjar i pagar una hipoteca i que hem adoptat 345 nens de l'India i ens agrada menjar salmó fumat i caviar per esmorzar... no us donem pena? Argooo, dame arrrgooooo.
(no, de debòooooo, si sabeu d'alguna feina, ens ho dieu)
Aleix- Anna, que ens hem deixat la clau del gas oberta al pis del Prat!
Anna- Però que dius?
Aleix- Dona, Rigodón es va deixar el gas obert a casa de Willy Fog durant 80 dies… no voldràs que a nosaltres ens passi el mateix, amb lo car que va el gas!
Anna- Però si nosaltres no tenim gas a casa, que tot és elèctric!
Aleix- Llavors, perquè tornem a El Prat si encara no hem acabat la volta al món?
Anna- Tornem perquè m’he trencat el lligament creuat anterior i el menisc de la cama esquerra.
Aleix- Que dius? I et trobes be?
Anna- Si, molt bé, el que passa es que m’hauré d’operar.
Aleix- Quina mala pata, i que fem, ho deixem correr?
Anna- Ni bojos, hi tornarem quan m’hagi recuperat. Aixó no s’acaba aquí.
Pozí, nois, si, amb un mal gest l’Anna s’ha trencat el lligament creuat anterior i el menisc de la cama dreta.
Estavem passant uns dies amb una familia d’una població de l’interior de Argentina, El Colorado, una regió que te problemes de “megaterratenientes que paguen a paramilitars, compren a jutges i policies, i fan servir la força i la violéncia, per a forçar als camperols a vendrel’s la terra per a plantar soja”.
Nosaltres estavem a casa d’una familia que les està passant putes amb la poli, els “matones” i la corrupció del pais, i jugant amb els nens… paf! genoll esquerra enlaire. I troba un metge com Déu mana en aquest racó de món. El de la població… crec que estava fent la migdiada quan el vam cridar i va passar de nosaltres:
Si, soc jo amb bigoti! Es un homentge als amics "morazaneros"
PseudoDoc - Lo que tiene que hacer es tomarse un antiinflamatoria y en 3 dias ya está curado (aixó ho deixa sense ni aixecar el camal del pantaló per a examinar-li la cama)
Nosaltres - Si, ya, ok, hasta luego.
L’altre doctor, el del poble mes gran de la “comarca”, pensem que estava mig borratxo o que esnifava algun tipus de medicament.
2on PseudoDoc- Entoces que, ¿te has roto la pierna? ¿Tienes un esquince? ¿O te has roto el menisco?
Nosaltres - Si mira, he utilitzado mi visión de rayos x que me implantaron el Kripton y efectivamente, tengo todo es y mas.
No hauría de ser ell qui ens ho digués?
Finalment, i gràcies a la gent del MOCASE VC, una organització que lluita per a que els camperols no siguin extorsionats o assassinats per els terratinents, vam anar a la capital de la provincia, Santiago del Estero, on l’Anna es va poder fer una ressonància magnética i on el Dr. Yedlin (un encant de persona) ens va donar la mala notícia.
- Esto se tiene que solucionar por cirugía.
Por cirugía? Pos cap a Barcelona s’ha dit.
I aquí estem, en un hotel de Santiago del Estero esperant a que passin les hores per agafar el vol cap a Buenos Aires,d’allí a Frankfurt i despres cap a Barcelona.
La fi del viatge? Ni patrás. Només una petita parada que ens permetrà deixar molts “per si de cas” de la motxilla que ocupen molt d’espai. I que farà que haguem de fer una altra festa de comiat, i que ens hagueu de fer mes regals, i haurem de tornar a plorar per els comiats, i tornar a dir alló de “ens escribim”, “ja ens llegirem per e-mail”, “et trobaré a faltar”, “cuida’t”, “vigileu on us fiqueu”, “compte amb la grip porcina”, “a mi me daban 2”, “del caserio me fio” i tots aquells topicazos de quan algú marxa per un temps.
Després de 3 setmanes i mitja a Buenos Aires, per fi alcem el vol cap al nord d’Argentina, a la recerca de natura, aire pur i més tranquil·litat. Per fi deixarem de tenir la sensació, cada matí quan sortim al carrer, de posar el nas directament a un tub d’escapament!! És horrible la contaminació que hi ha!
Marxem contents però també amb certa recança de deixar enrere la nostra amfitriona, la Reina. Ella cada dia ens saludava amb un ampli somriure, -“Holaaaa! Buenos días! Cómo están? Coooómo la pasaron anoooche?”- Aquesta dona de 70 anys ens donava consells d’on anar i com arribar-hi, ens deixava deliciosos menjars preparats (un xurrasco que t’hi cagues, sopa calentona i bona, pollastre al forn meravellós, sobre tot quan arribes a casa a les 5 de la tarda amb la panxa buida, nyoquis, uhm…quina gana que em ve!)
La Reina també ens va revelar el secret per a fer uns deliciosos “zapallitos” farcits, ja en coneixereu la recepta de la mà de l'Aleix! I va compartir amb nosaltres moltes de les seves anècdotes, experiències vitals, i reflexions, unes converses íntimes que ens acompanyaran molt més temps del que hem passat aquí. Deixem enrere una dona amb caràcter i coratge, forta i pacient, generosa i bona, una dona amb principis i oberta, una dona treballadora i que sap gaudir de la vida, una dona madura i una bona mare.
amb la Reina anant a veure Les Luthiers
Però no us penséssiu pas que tot són sospirs i llàgrimes. Del que sí que estem contents és d’acomiadar-nos és de la dutxa de la nostra habitació. I no és que ens haguem fet amics de la mugre, el greix i els tarzanitos, sinó que per a nosaltres és una alliberació separar-nos d’una dutxa capriciosa que el dia que no volia treballar deixava sortir per l’aixeta només un filet d’aigua, i que sovint ens obligava a dutxar-nos a la gatzoneta, o sigui “de cuclilles”, per aconseguir netejar tots els raconets del nostre cos! M’agradarà veure com seran es properes! Potser a aquesta li acabarem fent un homentatge!
un vagó metro "a la antiga"
La nostra estada a Buenos Aires també ha portat aventures i aprenentatge. Per exemple, aquí és indispensable dominar el càlcul mental matemàtic per poder pagar quansevol cosa amb el bitllet adient per tal d’aconseguir canvi en monedes! Exemple pràctic: – Cuánto vale la verdura? – 5 pesos. Solució al problema: Dóna-li 3 bitllets de dos pesos per aconseguir que et torni una moneda d’un peso de canvi! Exemple número 2: - Cuánto vale el periódico? - 4 pesos. Ara sigues àgil, i dóna-li un bitllet de 5 per tornar aconseguir una altra moneda! És taann bèstia el tema, que fins i tot ens han dit que hi ha un mercat negre de compra i venda de monedes. I és que a Buenos Aires aquest un problemón. Un exemple de l’abast del problema és que si no tens monedes no pots viatjar amb autobús perquè el passatge només es pot pagar amb calderilla. El tràmit el fas amb una màquina expenedora, o sigui que per molt que li supliquis al conductor, no aconseguiràs comprar el viatge amb bitllets. Si no en tens, te jodes i et busques la vida! Per això, o bé fas mans i mànigues de càlcul matemàtic, o bé et dediques a comprar xuxes i xorradetes vàries per 4 duros per aconseguir canvi, o bé inverteixes cada setmana una o dues hores fent cua al banc per aconseguir monedes!! Nosaltres hem passat per totes aquestes fases!! Que bèstia!
tot això hem de comprar per aconseguir monedes
Una altra lliçó de la ciutat ens l’emportem del portenyos, que són extremadament amables. Aquí, tan se val a qui li preguntis una adreça o una combinació de tranport o el que sigui, tothom t’intentarà ajudarà, i si no pot, tan se val, la solució te la donarà la persona del costat, que escoltava la teva pregunta dissimuladament encuriosit pel teu accent de Barcelona que tanta gràcia li fa! – “Son de Barcelona? Ah, sho tengo un primo que vive ashá! Qué linda es Barcelona! Vienen de paseo? Ah, qué lindo!” - El seu grau d’amabilitat és tan agut, que fins i tot per a nosaltres arriba a ser incomprensible. A tall d’anècdota, un cop hi va haver un noi que viatjava amb nosaltres en autobús i ens va aconsellar baixar a una parada determinada, i quan ja estàvem a peu de carrer, va aparèixer corrent i amb cara d’amoïnat. Havia baixat de l’autobús abans d’hora! – “Disculpens, me equivoqué, no tiene que girar a la derecha, es por la otra cashe! Disculpen eh, disculpen!” –Disculpa tu, que arribaràs tard alla on vagis! Increïble!
en aquesta milonga ens van ensenyar els primers passos de tango... amb llum
Amb Buenos Aires deixem enrere totes aquestes i d’altres aventures: classes de feldenkrais, tango, teatre, sopars, dinars, passejos, turisme,i molta gent que ens han fet vibrar d’emoció. Sorpresa, incomprensió, inquietud, diversió, i admiració. Han passat ja 3 setmanes i mitja, però l’aventura tan sols acaba de començar! Propera parada, Quimilí, a Santiago del Estero.
Des de petit que m'ha agradat veure al Barça a les grans finals. Recordo com durant la setmana anterior al partit tothom està pendent del que passarà.
Si sents un programa de ràdio que tracta sobre meditació, cuina, política o les roques metamòrfiques altrament conegudes com a Cornuvialita Gutièrrez Televeo, sempre, o gairebé sempre hi ha un comentari al respecte:
-Gràcies per explicar-nos la reproducció del mol•lusc comú a Groenlandia Professor William Hussoini. -No hi ha de que. -Veurà EL PARTIT? -Hi tant, serà un gran dia per a tots nosaltres. -Així ho esperem. Bona nit a tothom i els esperem a la propera edició de "Mulusculus", on tractarem la dansa ritual d'aparellarament del mol•lúsc tigre de Venezuela.
En canvi a Buenos Aires... si, hi ha una certa falera per Messi però... la gent fa vida normal!! Juga el Barça una final de Champions i la gent fa vida normal!!!
Veure per creure.
Sort que encara hi ha gent centrada i que sap el que es fa i va a veure el partit a la Penya Blaugrana Nicolau Casaus de Buenos Aires.
Imagina't que dia si dia no, coneixes gent com la Clauida una prostituta de Buenos Aires que fa la seva feina amb tota naturalitat i que la defensa i que no s'està de lluitar per els seus drets i de defensar-los allà on faci falta. O la Andrea i el Gadi uns nois que van tenir el seu fill abans del que s'esperaven i que han continuat amb el seu somni d'educar-lo i cuidar-lo com ells volen i senten. I que prens un cafè turc i un mate amb ells. O la Estela una dona que va liderar a tota una comunitat per a ocupar uns terrenys i fer-hi allí la seva nova llar, amb la seva constància, la seva candidesa, demanant allò que es just. O una jutgesa. O una cartonera. O un italià que treballa en una ONG. O una dona que ensenya a persones cegues. O a un noi que porta 10 anys escrivint un llibre de cavalleries. O que comparteixes casa amb una dona de 70 anys durant 20 dies. O a una valenciana que només fa setmanes que està a Buenos Aires i que ja es manifesta al costat dels seus companys de feina per a exigir el que es just. O a... tants i tants.
això mooooooooooooooooooola
I que vas al teatre i veus a Les Luthiers, i que balles tango a cegues i que vas a un sopar també a cegues, i que menges una carn excel·lent, i que les birres que serveixen al bar son de 750cl...
I imagina't que ho fas al costat de la persona que t'estimes.
I imagina't que també et cuides fent coses per al teu cos, per a la teva ment, per a la teva ànima... T'agrada el que imagines? A mi si.
R- Hace tiempo que tengo muchos problemas. P- Oh, yo me ofrezco para ayudarlo. Soy psicólogo diplomado. R- ¿Usted es psicólogo diplomado?. No sabia que usted lo fuera. P- Claro, mucha gente no sabe, por qué lo que pasa es que como no ejerzo. R- Aaaah! P- Es como usted, que mucha gente no sabe que es neurótico… y usted si que ejerce. R- Muchas gracias. P- No, por favor. Yo le puedo dar unas sesiones de terapia. R- Bueno, probar no cuesta nada. P- Hombre… nada, nada… están mis honorarios. R- No me diga que me va a cobrar. ¿Y los años de amistad que tenemos?. P- Mmmmm, no, eso no se lo voy a cobrar. R- Y cuanto me va a cobrar. P- No, no se puede saber ahora, tenemos que hacer unas cuantas sesiones de diagnostico. De esta forma podremos saber en que estado se encuentra. Y luego le hago un presupuesto. R- Un presupuesto? P- Con el tiempo que me va a llevar, la mano de obra y todas esas cosas. R- Aaah! P- Si quiere podemos empezar. R- Bueno, mal no me va a hacer. P- Bueno, no se. R- …. P- Lo que vamos a hacer es terapia cara-cara. Así que, recuéstese en el diván. R- Usted me dijo cara a cara! P- No, no, cara, cara, muy cara. R- …. P- Si, es una de las características de la corriente psicológica que yo sigo, que dice que es importante que paciente se recueste y que el tratamiento le re-cueste.
IMPRESIONANTS Les Luthiers. Mes encara que el teatre Rex, el mes gran que he vist en la meva vida. A l’entrada hi ha persones que venen binocles per a poder veure les obres.. si es que et toca l’última fila del segon galliner.
Fel den krais. Vols saber que és, doncs llegeix això, o això altre, o lo de mes enllà. Per a mi que es Feldenkrais?
Faré servir una metàfora.
Imagina't que fa anys que vius a la mateixa casa, per el seu mal ús han començat a sortir goteres al sostre, el parquet grinyola, hi ha algunes finestres que no tanquen i cada nit sents la cisterna del vàter que no tanca bé i perd aigua.
Cansat d'estar queixant-te tot el dia de les coses que no van bé, decideixes fer una reestructuració total de la casa. Contractes a uns paletes i tires al terra totes les parets. Les aixeques de nou en una altre lloc, de manera que la casa queda mes ben organitzada i amplia, també obres noves finestres per a que hi hagi mes llum, canvies el lavabo per a que et quedi mes aprop del menjador i l'habitació, i fas tots aquells canvis que a tu t'agraden i que saps que t'aniran bé.
Això si, els primers dies es una mica complicat viure a la teva nova/vella casa. Ja que igual que has fet sempre, de tant en tant t'aixeques a pixar per la nit i, com de costum, no obres els llums. Però clar, les coses no estan igual que abans i de tant en tant piques contra un moble nou en un lloc nou, no trobes l'interruptor de la llum i, perquè no dir-ho, fins i tot pixes mes de l'habitual fora del vàter (això els nois, les noies em sembla que no teniu aquest problema). Pot ser que et queixis, que en aquests moments que vols la màxima comoditat (recorda que t'aixeques de nit a pixar i vols torna al llit ràpidament a dormir, encara queden 12 minuts per a que soni l'alarma del despertador), trobis a faltar la teva antiga casa. Però pel mati!! Ai pel matí!!
Veus tota aquella llum que t'entra per la nova finestra del menjador. Lampliiiisim espai que te ara la cuina i el silenciós parquet nou de trinca que t'hi has posat. I et dius: Això si que es vida. I el que es millor, es que quan et vas comprar la casa no t'hi miraves gaire en cuidar-la, hi convidaves amics i no passava res si algun que altre vomitava al parquet o si li folien un cop a la porta. Ara ja saps que és tornar a tenir la casa bé... i t'agrada cuidar-la.
Dons això es Feldenkaris per a mi, canvieu la casa per un cos humà i ja ho teniu fet.
Voleu saber per vosaltres mateixos que es Feldenkrais? Doncs a Barcelona hi ha un excel·lent professional (i millor persona), el Phil Unseld. El vaig conèixer gràcies a Sant Google i mira tu, ara a Buenos Aires he continuat amb l'experiència feldenkraisiana amb la Nilsa Marquez (la dona amb la que surto a la foto) fent unes quantes classes grupals. Impressionant.
L'Anna també s'hi ha animat, ella però amb sessions individuals amb la Silvia Ruoff.
N'hi ha que no enteneu com pot ser que me n'hagi anat amb l'Aleix de viatge. Tan lluny de casa, tant de temps, i només nosaltres dos....!! oh, quin perill!
Com ha estat possible semejante locura? M'he trastornat? Nooorllll! La resposta és una altra:
He domat la fera!
Com Sansón i Dalila, li vaig treure la força tallant-li els seus preciosos rinxols.
Alguns de vosaltres vau comentar que la nostra festa de comiat va semblar un bodorrio, amb gent ballant com boja, borratxos, ligues, escenes tendres, intents de ligues, escenes picants, més intents de ligues, etc.
Doncs mira, igual que en un bodorrio les fotos han trigat a arribar, però val més tard que mai!
Sabem que no surtiu tots els que vau venir, és a dir, que si no us veieu, no és perquè us haguem eliminat per lletjos, sinó perquè no tenim fotos vostres.
els valents que es van quedar fins al final: borratxos!!!
Per fi i després d'uns quants mesos de preparació fent cursos de foto, cursos de muntantge, mecanografia, ortografia, meditació zen...per fi s'ha estrenat el blog de dones!!
La veritat és que és una satisfacció veure'l publicat i comprovar que hi ha gent que s'ho llegeix i que fa comentaris, perquè ens porta força feina: trucades, gravacions, el guió, el muntatge, escriure-ho...buff! Però ens ho passem bé fent-ho i ens serveix per conèixer molta gent diversa, i per tenir una percepció del país més real que la d'un passavolant!
Espero que el gaudiu tant com nosaltres i que serveixi per aproximar la realitat que estem veient aquí!
Aquí teniu el link per si voleu consultar-lo! Si entreu almenys 3 cops al dia us convidaré a sopar quan torni!
17 de Maig del 2009, a les 21 hores, un “cambrer” ens diu a unes 20 o 30 persones:
"Pongan las manos sobre el hombro de la persona que esta delante de ustedes y no se desvíen. Tranquilos que estaremos seguros en todo momento. Los primeros 5 minutos pueden ser un poco agobiantes pero siempre pueden pedir auxílio, socorro o que me estoy haciendo caquita y los sacaremos sin ningún problema".
El “cambrer” que ho explica amb to hirònic és un dels integrants del Centro Argentino de Teatro Ciego, just abans d’entrar a una sala a les fosques, on pasarem una bona estona sopant en taules de cuatre persones i gaudint d’un espectacle com si fossim persones cegues.
La persona que ens serveix les begudes i que ens fa de guia és cega. Calcula si tenim el got ple de vi negre, blanc, coca-cola o aigua per la temperatura del got, el pes i el soroll que fa, “yo no pongo el dedo para saber si està lleno”, comenta. Una crack .
Es difícil la comunicació amb els teus companys de taula. Quina cara estaran fent mentre els explico que fem a Buenos Aires? Son un noi i una noia. I de tant en tant sento petons.
I es que ets lliure de fer el que vulguis. De comportar-te com vulguis, de estar assegut com vulguis, de menjar com et vingui de gust. Ningú et pot veure ni tu veus ningú.
I es cert, els primers 5 ó 10 minuts son estranys. Em pregunto quines son les normes de conducta en aquests casos. Al minut 11 ja me les he creades jo al meu gust. I que maques i sencilles i adecuades que son!!!. Una hora sopant al meu gust. Com A MI m’agrada.
I en obrir-se els llums?. Altre cop els canons pre-establerts, les salutacions de rigor i l’estatus-quo habitual de les coses. Altre cop les autolimitacions i els prejudicis.
La cambrera deixa de ser la reina de la festa, la , la que con la situació, per a passar la que “necesitarà” la meva ajuda. No voldria trobar-me en la seva situación. I feia 1 minut era feliç de no veure res! I ella era una ! No m’ha agradat el canvi de la foscor a la llum.
Avui no m’ha estranyat que la Caroline de Poltergeist trigués tant en anar cap a la llum.
Una gran experiència, un petit canvi en la meva “visió” de la vida. Una lliçó que penso repetir.
Des d'aquí el nostre petit homenatge, el seu poema, Dale vida a tus sueños, ens va agradar molt i ens acompanyarà durant el nostre somni de donar la volta al món.
Dale vida a tus sueños
Dale vida a los sueños que alimentan el alma, no los confundas nunca con realidades vanas. Y aunque tu mente sienta necesidad, humana, de conseguir las metas y de escalar montañas, nunca rompas tus sueños, porque matas el alma.
Dale vida a tus sueños aunque te llamen loco, no los dejes que mueran de hatío, poco a poco, no les rompas las alas, que son de fantasía, y déjalos que vuelen contigo en compañía.
Dale vida a tus sueños y, con ellos volando, tocarás las estrellas y el viento, susurrando, te contará secretos que para tí ha guardado y sentirás el cuerpo con caricias, bañado, del alma que despierta para estar a tu lado.
Dale vida a los sueños que tienes escondidos, descubrirás que puedes vivir estos momentos con los ojos abiertos y los miedos dormidos. con los ojos cerrados y los sueños despierto.
