17/2/10
A Chiloé
Basicament jo he estat fent unes convivencies d'estiu a Anchimalén amb la Dr. Adriana (Nana) Schnake, una reconeguda terapeuta Gestalt que treballa amb el diàleg amb el organs.
- Mande? Dialogar amb el organs? Aleix, que t'has tornat piruli?
· Noooooooo, llegeix aixó i ja veuras
- Ufff, que llarg...
· Tu mateix....
Mentre jo feia aixó, l'Anna treballava...
- Oleeee, visca la llibertat de la dona!
· Visca!
... fent uns quants reports per al blog de Hemisferio XX que sortiran d'aqui un temps i també fent una mica de turisme.
A Castro ha estat allotjada a casa de la Ceci, una gran "mamuchi" que allotja a tot tipus de gent.
Per cert, aixó es força comú a Xile, es a dir, que si viatjeu, podeu anar tranquilament a una ciutat sense reservar res i deixar-vos convencer per la gent que us vindrà a oferir allotjament, generalment dones de mes de 50 anys que us llogaran una habitació de casa seva.
Aqui les foticos de Chiloé
Salir del Nido
Esa noche decidimos salir de juerga, o como dicen en Chile, nos fuimos de carrete, y como ya hacía unos días que estábamos de viaje, nos hacía ilusión recordar el sabor de unas buenas patatas bravas en un restaurante catalán de Santiago. Nos sentamos en la barra y diez minutos más tarde ya estábamos charlando con la pareja de al lado.
Continueu llegint aqui
Microcantos
Una vez conocí a un hombre que animaba a sus hijos a prosperar en la vida con este lema: hijo mío, tú dedícate a lo que quieras, pero hagas lo que hagas, sé el mejor! Para mi, la fórmula para ser feliz, va por el camino inverso: Si quieres ser bueno con lo que haces, descubre cuál es tu vocación, y dedícate a ella!
Si vols continuar llegint el text i veure el video que hi ha... fes clic aqui
4/2/10
Ho dicciopilles?
I alguns direu: - ¡Corta el rollo, repollo! No flipeu tant que total esteu a Sud Amèrica, i aquí la gent parla en castellà, una llengua que vosaltres per imposició cultural heu hagut d’aprendre a la força!
Ah sí? Tan fácil és? A veure què entendrieu d’aquesta frase? (els que esteu estat a Xile, si us plau, absteniu-vos de fer-vos els llestos, que volem que hi hagi molts comentaris, que així ens puja una mica l’autoestima, que ningú es mira el blog, jolin! -ho diem fent morritos-)
-Vente al tiro de carrete ueona, no me seas fome, que será la raja, po! Además vendrá Rober, cachai? Dicen que ya no pololea, y es muy mamón! Además, tiene un buen pico, po! Eso sí, cuidado no te haga una guagua, cachai?!
Què, ho dicciopilleu?
1/2/10
Foticos de la nostra estada a Santiago de Chile.
Aqui teniu les afoticos que vam fer mentre estavem a la capital Xilena i a Valparaiso.
Encara em fa mandra escriure....
28/1/10
La sanadora del poble
La sanadora del pueblo
Perteneciente a una larga saga
de mujeres ‘lawentuchefes’, María Quiñelén siempre ha llevado en la sangre el interés por la sanación. Des de pequeña ayudaba a su abuela a recoger hierbas, plantas, y raíces para elaborar remedios naturales. “Me enseñaba el nombre de todas las hierbas medicinales, su ubicación, su tiempo de reproducción, a identificar las tierras húmedas, las calientes, etc. Yo no era buena para tejer, ni para moler, no era buena para nada más que no fuera la medicina!”.Con su nueva designación, el aprendizaje iba a ser más intensivo. Tras terminar sus estudios medios en Santiago de Chile, de los 9 a los a 18 años, se trasladó a Temuco, capital de la Araucanía, territorio ancestral mapuche, para aprender todos los secretos de la medicina tradicional de su pueblo de la mano de Armando Marileo, un sabio que todavía hoy es su maestro. Él la ayudó a encontrar su nombre mapuche: “la hija de la diosa que canta en las aguas”.
Continua llegint aqui: Hemisferio XX
25/1/10
Nova direcció web de Hemisferio XX
Que sapigeu que Hemisferio XX ha canviat de direcció web, ara es:
http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/hemisferioxx
Continueu llegin aqui: Hemisferio XX
19/1/10
Santiago de Chile
Anna: Vaaaa, vinga, que la gent vol saber què és el que estem fent.
Aleix: Ffff, quina mandra.
Anna: Contra la mandra un bon bastó. Aixó m'ho deia la Rosa Maria.
Aleix: La vida és molt perillosa. No per les persones que fan mal, sinó per les persones que s'asseuen a veure que passa. Això ho deia Albert Einstein.
Anna: Corta el rollo repollo!
Aleix: Vinga, sobre què escribim?
Anna: Expliquem la nostra estada a Santiago! Podem parlar del nostre superamfitrió.
Aleix: En Ben? alias Carreteman!
Anna: Dícese en chileno de aquel hombre que no puede dejar de entrar en bares, discotecas, ligar con chicas y beber Pisco Sauer hasta altas horas de la madrugada o hasta morir.
Aleix: Ais si, que be que vam estar a casa seva. Em sentia com a casa.
Anna: Li hauriem de fer un homenatge com a megaamfitrió.
Hay Ben que grande eres
como las piscolas que te bebes
te gusta tanto el carrete
com a nosotros ir al retrete
tu guacamole nos conquistó
y Anna una tortilla te cocinó
a La Casa En El Aire nos fuiste a llevar
pero, picaro! con una chica te pusiste a ligar
en tu hogar como en casa hemos estado
y casi de ti nos hemos enamorado
y un consejo te vamos a dar
para cuando vayas a surfear
si tu culo no te quieres moler
un cojín te debes poner
debes recordar que ya no existe carretear
de ahora en adelante será benetear!
Adiós Ben, te queremos
y mucho en falta te echaremos
Anna: Ole, ole, ens ha sortit molt bé!
Aleix: Iejque som uns poetes! I ara què mes?
Anna: Ara deixa'm a mi
Bé, pels que vulgueu saber què hem fet aquests dies, un petit resum: treballar, treballar i treballar! És que som taaaaaaant treballadors! L'Aleix m'explota! Bueno, vale, també hem anat a la piscineta, que ja ho sabeu, i també hem tingut temps de fer una mica de turisme: el Palacio de la Moneda, el barri de Bellavista, la Plaza de Armas, i Valparaíso. Ah! I també vam viure les eleccions en primera persona, a l'Estadio de la Nación! Sorprenent! Homes i dones separats votant, rodejats per l'exèrcit i presenciant el recompte de vots com si fos un partit de futbol! Molt xulo! Bé, i això és tot! ara hem baixat a l'illa de Chiloé, i ja us explicarem!
Petons!!
18/1/10
Eleccions de dones
Nova entrada al blog de l'Anna per a El Mundo: Hemisferio XX
Elecciones de mujeres
Sección para el voto de mujeres.
18 de enero de 2010.- Chile separada por sexos por un día. Colegios electorales llenos de mujeres concentradas en mesas electorales, algunas con sus niños a cuestas, otras haciendo cola una tras otra, jóvenes, viejas, unas charlando, otras en silencio, pero todas mujeres. Los hombres se hayan en otro colegio, aparte, haciendo lo mismo que ellas para escoger su futuro presidente: depositar su voto en una urna. Así se organiza la jornada de votación en Chile, una estampa extraña para mi, inédita, y que no me quiero perder. Así que ayer domingo, 17 de enero, decido ir al centro de votación más importante de la capital para presenciar la jornada electoral con mis propios ojos.
Llegamos al Estadio de la Nación a media mañana...
Si voleu continuar llegint: Hemisferio XX
14/1/10
La crida de Déu
La llamada de Dios
Cuando contacté por teléfono con las hermanas de la Congregación Dolores Sopeña en Santiago de Chile, aceptaron enseguida nuestra propuesta de reportaje: hablar con una de las monjas más jóvenes del grupo para conocer cuáles fueron sus motivos para dejar atrás la vida de cualquier joven del siglo XXI y dedicarse a la vida religiosa, una opción minoritaria casi en peligro de extinción. Con gran amabilidad y con el fin de conocernos un poco mejor antes de empezar la grabación, nos invitaron a comer.
Cuando llegamos a la casa, nos recibieron una quincena de ancianas vestidas de civil...
Continueu llegint directament al blog de Hemisferio XX
10/1/10
Solidaritat amb Catalunya
Nosaltres, des de Santiago de Chile, des de l'edifici on viu el Ben, el fantàstic amfitrió que ens acull, des de la piscina que es troba a l'àtic, amb vistes als Andes, amb un sol espectacular i temperatures de 29 graus... us enviem les nostres mostres de solidaritat i esperem que no tremoleu gaire i que pogueu superar amb éxit aquestes dates de fred i dies curts.
jejejejejejeje
Apa... a posar-vos bufandeta jijijijijijijijijijijijijiji
6/1/10
Any nou, viatge nou
Palpitaciones, suspiros, noches insomnes, estrés... recién estrenado el año, y con los ánimos renovados, por fin llega el día tan esperado: ¡Mañana retomo mi vuelta al mundo! Y aunque no es la primera vez que hago esto, tengo el estómago hecho un manojo de nervios. Empaquetar las cosas, cerrar la casa, resolver papeleo, hacer la maleta... ¡uf! Los minutos corren imperturbables y la cuenta atrás se termina. Pero lo más duro de todo es, sin lugar a dudas, afrontar la despedida de familia y amigos: Mientras los padres suspiran "Ay hija, cuando sentarás la cabeza", una tía te recomienda: "¡Aprovecha la experiencia, que es única!". Días después un amigo te da un achuchón mientras te lanza un "te echaré de menos" mientras otra amiga te vaticina entre risas "¡ya te veo de aquí a 3 años pariendo en África rodeada de mujeres"!
Continueu la lectura aqui.
4/1/10
Estrès
No se quantes vegades hauré escoltat aquesta frase aquests dies. 15? 20? 50?
Buidar el pis, mirar de tenir els passaports en regla, comprar un bitllet de bus de sortida de Xile per si a l'arribada a l'aeroport els de duanes et volen donar la guitza, arreglar les coses amb els bancs, acomiadar-se de amics, familiars, coneguts, de la peixatera del barri... tenim prou calçotets? vols dir que s'ha de segellar la garantia de la càmera de fotos?, truca a Air Europa no sigui cas que estiguin a punt de seguir els passos de Air Comet, on viurem a Santiago?, llogar un loft per quan arribem a Bariloche, no t'oblidis de enviar l'email aquell de confirmació!, digues-li al Ben que arribem a les 17h a l'aeroport, on m'has dit que em de deixar els trastos de la cuina?, recorda que dinem amb els meus pares demà!....
Estrès
Espero que durant el viatge aprengui a prendrem les coses amb tanta calma i parsimònia com la del treballador de l'empresa d'enderrocs que protagonitza el següent Minut Menut
30/11/09
Marxem de 9
Hola a totes i tots.Ja tenim els bitllets d'avió!!
Marxem el proper dia 6 de Gener cap a Santiago de Chile!!
Ais.... quins nervis... i quina il·lusió anar a un país tant "sabrosson" i tant "picante" com Méxic!
No m'estranya que els antics pobladors d'aquest país beneïssin a la seva verdura nacional possant-li el nom de Sant Santiago a la seva capital.
Que passa? Perquè em llegiu així? Que he dit algo raro?
Com? Que dius Anna? Chile? Que anem a Chile?
Ups!
9/11/09
Ens enrecordem de Buenos Aires
I encara no habiem penjat gairebé cap foto de la nostra estada a BsAS !
Aqui les teniu... aisss, quins records....
