Nova direcció web de Hemisferio XX

Hola gent.

Que sapigeu que Hemisferio XX ha canviat de direcció web, ara es:

http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/hemisferioxx

I ja hi ha una nova entrada:

Sus ojos azules

Raquel sigue con vida gracias a sus preciosos ojos azules. Hoy tiene 56 años y vive con una gran cicatriz que la ha marcado des de los 22: el trauma de haber sufrido tortura física y psicológica por parte de la dictadura de Augusto Pinochet. Corría el año 1975, dos años después del golpe militar. Ella era una joven universitaria que estudiaba ciencias sociales y pese al régimen de terror que había impuesto el dictador, con asesinatos y desapariciones,....


Continueu llegin aqui: Hemisferio XX

Santiago de Chile

Aleix: Em fa mandra escriure.
Anna: Vaaaa, vinga, que la gent vol saber què és el que estem fent.
Aleix: Ffff, quina mandra.
Anna: Contra la mandra un bon bastó. Aixó m'ho deia la Rosa Maria.
Aleix: La vida és molt perillosa. No per les persones que fan mal, sinó per les persones que s'asseuen a veure que passa. Això ho deia Albert Einstein.
Anna: Corta el rollo repollo!
Aleix: Vinga, sobre què escribim?
Anna: Expliquem la nostra estada a Santiago! Podem parlar del nostre superamfitrió.
Aleix: En Ben? alias Carreteman!
Anna: Dícese en chileno de aquel hombre que no puede dejar de entrar en bares, discotecas, ligar con chicas y beber Pisco Sauer hasta altas horas de la madrugada o hasta morir.
Aleix: Ais si, que be que vam estar a casa seva. Em sentia com a casa.
Anna: Li hauriem de fer un homenatge com a megaamfitrió.

Oda a Ben

Hay Ben que grande eres
como las piscolas que te bebes
te gusta tanto el carrete
com a nosotros ir al retrete
tu guacamole nos conquistó
y Anna una tortilla te cocinó
a La Casa En El Aire nos fuiste a llevar
pero, picaro! con una chica te pusiste a ligar
en tu hogar como en casa hemos estado
y casi de ti nos hemos enamorado
y un consejo te vamos a dar
para cuando vayas a surfear
si tu culo no te quieres moler
un cojín te debes poner
debes recordar que ya no existe carretear
de ahora en adelante será benetear!
Adiós Ben, te queremos
y mucho en falta te echaremos

Anna: Ole, ole, ens ha sortit molt bé!
Aleix: Iejque som uns poetes! I ara què mes?
Anna: Ara deixa'm a mi

Bé, pels que vulgueu saber què hem fet aquests dies, un petit resum: treballar, treballar i treballar! És que som taaaaaaant treballadors! L'Aleix m'explota! Bueno, vale, també hem anat a la piscineta, que ja ho sabeu, i també hem tingut temps de fer una mica de turisme: el Palacio de la Moneda, el barri de Bellavista, la Plaza de Armas, i Valparaíso. Ah! I també vam viure les eleccions en primera persona, a l'Estadio de la Nación! Sorprenent! Homes i dones separats votant, rodejats per l'exèrcit i presenciant el recompte de vots com si fos un partit de futbol! Molt xulo! Bé, i això és tot! ara hem baixat a l'illa de Chiloé, i ja us explicarem!
Petons!!

Eleccions de dones

Nova entrada al blog de l'Anna per a El Mundo: Hemisferio XX

Elecciones de mujeres

Sección para el voto de mujeres.

18 de enero de 2010.- Chile separada por sexos por un día. Colegios electorales llenos de mujeres concentradas en mesas electorales, algunas con sus niños a cuestas, otras haciendo cola una tras otra, jóvenes, viejas, unas charlando, otras en silencio, pero todas mujeres. Los hombres se hayan en otro colegio, aparte, haciendo lo mismo que ellas para escoger su futuro presidente: depositar su voto en una urna. Así se organiza la jornada de votación en Chile, una estampa extraña para mi, inédita, y que no me quiero perder. Así que ayer domingo, 17 de enero, decido ir al centro de votación más importante de la capital para presenciar la jornada electoral con mis propios ojos.

Llegamos al Estadio de la Nación a media mañana...

Si voleu continuar llegint: Hemisferio XX

La crida de Déu

Un nova entrada a el blog de Hemisferio XX

La llamada de Dios

Cuando contacté por teléfono con las hermanas de la Congregación Dolores Sopeña en Santiago de Chile, aceptaron enseguida nuestra propuesta de reportaje: hablar con una de las monjas más jóvenes del grupo para conocer cuáles fueron sus motivos para dejar atrás la vida de cualquier joven del siglo XXI y dedicarse a la vida religiosa, una opción minoritaria casi en peligro de extinción. Con gran amabilidad y con el fin de conocernos un poco mejor antes de empezar la grabación, nos invitaron a comer.

Cuando llegamos a la casa, nos recibieron una quincena de ancianas vestidas de civil...

Continueu llegint directament al blog de Hemisferio XX

amb les monges de la congregació

Solidaritat amb Catalunya

Ens ha arribat la noticia que Catalunya i tota Europa està patint una onada de fred molt dura, amb temperatures sota zero, carreteres tallades, necessitat de cadenes, bufandes, encostipats, peus freds, nassos vermells...

Nosaltres, des de Santiago de Chile, des de l'edifici on viu el Ben, el fantàstic amfitrió que ens acull, des de la piscina que es troba a l'àtic, amb vistes als Andes, amb un sol espectacular i temperatures de 29 graus... us enviem les nostres mostres de solidaritat i esperem que no tremoleu gaire i que pogueu superar amb éxit aquestes dates de fred i dies curts.

jejejejejejeje



Apa... a posar-vos bufandeta jijijijijijijijijijijijijiji

Any nou, viatge nou

Nova entrada a Hemisferio XX !!

Palpitaciones, suspiros, noches insomnes, estrés... recién estrenado el año, y con los ánimos renovados, por fin llega el día tan esperado: ¡Mañana retomo mi vuelta al mundo! Y aunque no es la primera vez que hago esto, tengo el estómago hecho un manojo de nervios. Empaquetar las cosas, cerrar la casa, resolver papeleo, hacer la maleta... ¡uf! Los minutos corren imperturbables y la cuenta atrás se termina. Pero lo más duro de todo es, sin lugar a dudas, afrontar la despedida de familia y amigos: Mientras los padres suspiran "Ay hija, cuando sentarás la cabeza", una tía te recomienda: "¡Aprovecha la experiencia, que es única!". Días después un amigo te da un achuchón mientras te lanza un "te echaré de menos" mientras otra amiga te vaticina entre risas "¡ya te veo de aquí a 3 años pariendo en África rodeada de mujeres"!

Continueu la lectura aqui.

Estrès

"Que, ja ho teniu tot preparat?"

No se quantes vegades hauré escoltat aquesta frase aquests dies. 15? 20? 50?

Buidar el pis, mirar de tenir els passaports en regla, comprar un bitllet de bus de sortida de Xile per si a l'arribada a l'aeroport els de duanes et volen donar la guitza, arreglar les coses amb els bancs, acomiadar-se de amics, familiars, coneguts, de la peixatera del barri... tenim prou calçotets? vols dir que s'ha de segellar la garantia de la càmera de fotos?, truca a Air Europa no sigui cas que estiguin a punt de seguir els passos de Air Comet, on viurem a Santiago?, llogar un loft per quan arribem a Bariloche, no t'oblidis de enviar l'email aquell de confirmació!, digues-li al Ben que arribem a les 17h a l'aeroport, on m'has dit que em de deixar els trastos de la cuina?, recorda que dinem amb els meus pares demà!....

Estrès

Espero que durant el viatge aprengui a prendrem les coses amb tanta calma i parsimònia com la del treballador de l'empresa d'enderrocs que protagonitza el següent Minut Menut

Marxem de 9

Hola a totes i tots.

Ja tenim els bitllets d'avió!!

Marxem el proper dia 6 de Gener cap a Santiago de Chile!!

Ais.... quins nervis... i quina il·lusió anar a un país tant "sabrosson" i tant "picante" com Méxic!

No m'estranya que els antics pobladors d'aquest país beneïssin a la seva verdura nacional possant-li el nom de Sant Santiago a la seva capital.

Que passa? Perquè em llegiu així? Que he dit algo raro?
Com? Que dius Anna? Chile? Que anem a Chile?

Ups!

Ens enrecordem de Buenos Aires

Ja fa uns mesos que vam tornar i encara en queden menys per tornar a marxar.

I encara no habiem penjat gairebé cap foto de la nostra estada a BsAS !

Aqui les teniu... aisss, quins records....

Pausa i bombons

Ais, que deia que seria l'última entrada per un temps i guaita tu, aqui tornem a estar... per a anunciar l'aturada temporal del blog de HEMISFERIO XX

Comorl? Que encara no l'has visitat? No esperis ni un segon!

Aqui, i aqui, i aqui també i aqui

Un tastet de l'última entrada:

"La vida és como una caja de bombones, nunca sabes cuál te va a tocar". Si habéis visto la película 'Forrest Gump', podréis recordar la forma en que la madre del protagonista de este largometraje cuenta a su hijo los contratiempos y las sorpresas que trae la vida. Uno hace planes, se prepara, y apuesta por un camino, cree que todo es estable, para bién o para mal, y de pronto, sin saber ni cómo ni por qué, un hecho incontrolable le da la vuelta a la tortilla. Pues bien, eso es lo que me ha pasado a mí en estos días. Ya no os escribo desde Argentina, sino desde Barcelona, ya que un accidente me ha obligado a volver a mi ciudad natal por un tiempo.

Si voleu continuar llegint: aqui, i aqui també i aqui

I per cert, la foto que surt a El Mundo es meva... oi que es maca? (la foto, l'Anna ja se sap)

Sóc com un Gustavo!

Una petita pausa

Si, per ara serà l''última entrada d'aquest blog, que coincideix amb la última (o penúltima) entrada del blog que l'Anna escriu a El Mundo, Hemisferio XX, i que avui publica un reportatge sobre les Madres de la Plaza de Mayo.

Aqui en teniu un introductori:

Sus hijos aún viven

¿Pueden el dolor y la lucha convertirse en un atractivo turístico? En Buenos Aires descubro que sí. Llegamos con tiempo a la Plaza de Mayo, centro neurálgico de las protestas del país. Todavía faltan 10 minutos para las 15.30h pero ya se distinguen algunos pañuelos blancos alrededor del obelisco que conmemora la independencia de Buenos Aires. La cita no tiene nada especial. Como cada jueves un grupo de viejecitas salen a manifestarse delante de la Casa Rosada para pedir justicia por sus hijos desaparecidos durante la dictadura militar de Jorge Rafael Videla. Mi primera sorpresa llega cuando se situan detrás de una pancarta que pide una reforma agraria, y delante de un grupo de mujeres con cascos azules. ¿Qué es esto? ¿Dónde están las carteles reivndicando la aparición de sus hijos?.....

Si voleu continuar llegint, aqui us deixo el link (garibé rima): http://www.elmundo.es/elmundo/blogs/hemisferioxx/index.html

I bé, doncs fins que recomencem. Que serà cap allà al novembre... o potser mes aviat... o potser mes tard.... ¿donde está la bolitaaaa?

Siauuuuu

L'Hemisferio XX i els pits de la vida

Si, ja fa uns dies que estem per aquestes terres passant l'estona mentre esperem que operin a l'Anna i tornar a marxar d'aquí uns mesos, mentrestant... el blog de l'Anna, encara dona guerra.

Aqui en teniu un tastet:

Los pechos de la vida

Hay imágenes que a uno se le clavan en la memoria y nunca más desaparecen. Una de las más hermosas que recuerdo, en realidad es fruto de mi fantasía, y surgió durante mi adolescencia cuando leía el best seller de Noah Gordon, 'El Médico'. Ese verano, encontré entre las páginas de este tochote una escena que me maravilló: una mujer amamantando a su recién nacido y a la vez dejando que el padre de la criatura succionara su otro pezón con fruición

segueix llegint aqui: Los pechos de la vida

Ais.... quins records... i quines ganes de tornar-hi!!

Ja queda menys :)

Ja som aqui... i cerco feina!

Sí, nois i noies, sí, ja tornem a ser aquí.

L'Anna ja s'ha fet diverses proves i efectivament passarà per el quiròfan en les properes setmanes, cosa que vooool diiiiir que estarem per aquestes terres durant 3 o 4 mesos entre operació i recuperació, si tot va bé.

Què significa això? Doncs que ens podreu tornar a veure amb persona i que cerco feina.

Sí, CERCO FEINA (ho poso en majúscules i negreta per a que no us passi per alt), és a dir, que si algú sap de quelcom que pugui fer, que ens envii un email o ens truqui.

A grans trets podria fer 3 coses:

De massatgista / terapeuta de Shiatsu.

D'informàtic.

Del que sigui.

Usease, que si sabeu d'algo... penseu que som dos persones a l'atur, i que necessitem menjar i pagar una hipoteca i que hem adoptat 345 nens de l'India i ens agrada menjar salmó fumat i caviar per esmorzar... no us donem pena? Argooo, dame arrrgooooo.

(no, de debòooooo, si sabeu d'alguna feina, ens ho dieu)

petoonnnsss

El Prat de Llobregat, 12.06.09

Ens hem deixat la clau del gas oberta!!!

Aleix- Anna, que ens hem deixat la clau del gas oberta al pis del Prat!

Anna- Però que dius?

Aleix- Dona, Rigodón es va deixar el gas obert a casa de Willy Fog durant 80 dies… no voldràs que a nosaltres ens passi el mateix, amb lo car que va el gas!

Anna- Però si nosaltres no tenim gas a casa, que tot és elèctric!

Aleix- Llavors, perquè tornem a El Prat si encara no hem acabat la volta al món?

Anna- Tornem perquè m’he trencat el lligament creuat anterior i el menisc de la cama esquerra.

Aleix- Que dius? I et trobes be?

Anna- Si, molt bé, el que passa es que m’hauré d’operar.

Aleix- Quina mala pata, i que fem, ho deixem correr?

Anna- Ni bojos, hi tornarem quan m’hagi recuperat. Aixó no s’acaba aquí.

Pozí, nois, si, amb un mal gest l’Anna s’ha trencat el lligament creuat anterior i el menisc de la cama dreta.

Estavem passant uns dies amb una familia d’una població de l’interior de Argentina, El Colorado, una regió que te problemes de “megaterratenientes que paguen a paramilitars, compren a jutges i policies, i fan servir la força i la violéncia, per a forçar als camperols a vendrel’s la terra per a plantar soja”.

Nosaltres estavem a casa d’una familia que les està passant putes amb la poli, els “matones” i la corrupció del pais, i jugant amb els nens… paf! genoll esquerra enlaire. I troba un metge com Déu mana en aquest racó de món. El de la població… crec que estava fent la migdiada quan el vam cridar i va passar de nosaltres:

Si, soc jo amb bigoti! Es un homentge als amics "morazaneros"

PseudoDoc - Lo que tiene que hacer es tomarse un antiinflamatoria y en 3 dias ya está curado (aixó ho deixa sense ni aixecar el camal del pantaló per a examinar-li la cama)

Nosaltres - Si, ya, ok, hasta luego.

L’altre doctor, el del poble mes gran de la “comarca”, pensem que estava mig borratxo o que esnifava algun tipus de medicament.

2on PseudoDoc- Entoces que, ¿te has roto la pierna? ¿Tienes un esquince? ¿O te has roto el menisco?

Nosaltres - Si mira, he utilitzado mi visión de rayos x que me implantaron el Kripton y efectivamente, tengo todo es y mas.

No hauría de ser ell qui ens ho digués?

Finalment, i gràcies a la gent del MOCASE VC, una organització que lluita per a que els camperols no siguin extorsionats o assassinats per els terratinents, vam anar a la capital de la provincia, Santiago del Estero, on l’Anna es va poder fer una ressonància magnética i on el Dr. Yedlin (un encant de persona) ens va donar la mala notícia.

- Esto se tiene que solucionar por cirugía.

Por cirugía? Pos cap a Barcelona s’ha dit.

I aquí estem, en un hotel de Santiago del Estero esperant a que passin les hores per agafar el vol cap a Buenos Aires, d’allí a Frankfurt i despres cap a Barcelona.

La fi del viatge? Ni patrás. Només una petita parada que ens permetrà deixar molts “per si de cas” de la motxilla que ocupen molt d’espai. I que farà que haguem de fer una altra festa de comiat, i que ens hagueu de fer mes regals, i haurem de tornar a plorar per els comiats, i tornar a dir alló de “ens escribim”, “ja ens llegirem per e-mail”, “et trobaré a faltar”, “cuida’t”, “vigileu on us fiqueu”, “compte amb la grip porcina”, “a mi me daban 2”, “del caserio me fio” i tots aquells topicazos de quan algú marxa per un temps.

Un mal dia NO el te tothom!

Doncs si, un mal dia NO el te tothom.

Perquè? Doncs per que hi ha gent que prefereix anar a un especialista, i no caure a les mans de personatges desaprensius i pseudo-tallacabells!

L'Anna em va traïr... no va voler que li talles jo!

Agggg, la venjança serà terrible!